Buenos Aires: San Telmo i Recoleta

I seguim gaudint de Buenos Aires… Potser pensareu que una setmana és massa, però aquesta ciutat s’ho val! Segurament es pot veure el més important en 4 o 5 dies, però nosaltres estem anant amb calma i això ens permet passar pels mateixos llocs en diferents moments. Així ho hem fet al barri de San Telmo, que no té res a veure un dia entre setmana, amb el bullici de gent i paradetes d’un diumenge, al voltant del mercat del barri, que data del 1897. Allà s’hi poden trobar les típiques parades de fruites, verdures i queviures en general, però també les tradicionals parades d’antiguitats.

 

 

 

 

 

 

A fora del mercat, al voltant de la Plaza Dorrego, els diumenges s’hi apleguen una infinitat de paradetes al carrer que venen tot tipus d’artesania: tots els estris necessaris per prendre el mate, cartells de tota mena pintats a mà, samarretes, barrets, etc. I també hi ha petits espectacles de tango o música en directe per amenitzar la passejada als turistes.

 

 

 

 

 

En el camí de tornada del mercat a la Plaza de Mayo, fem el Paseo de la Historieta, que homenatja a les figures del còmic argentí. Qui no coneix la Mafalda? Sens dubte, aquest personatge de Quino és la figura més fotografiada de totes! Juntament amb Gardel i Maradona, Mafalda apareix en gairebé tots els productes de merchandising del barri. Així que nosaltres també li hem la foto de rigor, en aquest cas, amb la nostra mascota, en MIC.

 

Sortint de San Telmo, agafem el subte fins al barri La Recoleta. És un barri residencial al centre de Buenos Aires, on volem visitar el Cementerio de la Recoleta. Allà, entre molts generals i presidents, hi ha la tomba de l’Eva Duarte, més coneguda com Evita Perón. És un cementiri que s’assembla als europeus, en especial al Pere Lachaise de París, però amb la diferència que no hi ha tombes a terra, sinó que tot són mausoleus de mides impressionants.

No gaire lluny del cementiri, travessant la Plaza de Francia, just al costat de la Facultat de Dret, es troba la Plaza de las Naciones Unidas, i al bell mig, hi ha una escultura metàl·lica gegant: la Floralis Genèrica, coneguda com La Flor.

Aquests dies ens hem fet un fart de caminar, tot i agafar el subte i diversos colectivos un fotimer de vegades. Però encara ens queden algunes coses per veure. Ja us anirem explicant en els propers posts.