Una de les primeres coses que ens va cridar l’atenció en arribar a Rússia va ser l’expressió de la gent. Tothom camina pel carrer amb una cara molt seriosa, sembla que estiguin ben enfadats. Comentant-ho amb els nostres hosts de couchsurfing, ens van dir que el més habitual a Rússia era anar seriós pels llocs públics, que els somriures es guarden pels amics, la família, etc.
Una altra cosa és que es fa força difícil comunicar-te amb ells, fins i tot per preguntar les coses més senzilles. Molts russos no parlen gens d’anglès, i ens va passar més d’una vegada que preguntant alguna cosa, ens van girar la cara i van mirar cap a una altra banda.
També vam comentar amb alguns dels nostres hosts de couchsurfing la quantitat de cotxes de luxe que es poden veure a ciutats com St. Petersburg o Moscou. L’explicació que ens donaven no era pas que hi hagués molta gent amb molts diners, sinó que ho atribuïen a la importància d’aparentar. A Rússia un cotxàs és símbol de status, encara que després et passis tota la vida per pagar-lo. Menys mal que almenys la benzina és molt econòmica!
A totes les ciutat russes que hem visitat, ens ha encantat veure els parcs tan ben cuidats que tenen. En visitar-les a la primavera, si no hi havia ja flors plantades a parc i jardineres als carrers, ho estaven acabant de fer. Estem segurs que això suposa una gran inversió cada any, però és molt maco, i la veritat és que dóna sensació de preocupació per l’aspecte de l’espai públic.
I parlant d’espai públic, cal destacar la quantitat de policies i militars que hem vist pel carrer al llarg d’aquestes 3 setmanes. Segurament és el país dels que hem visitat fins ara on més n’hi ha.
Pel que fa al transport, hem de dir que el metro ens ha sorprès molt per la freqüència de pas i la modernitat dels combois. Tant a Sant Petersburg com a Moscou, com també a Kazan o Ekaterinburg, el transport públic funciona molt bé. Ens ha fet gràcia que el sistema de pagament del metro siguin els tokens, una mena de fitxes que compres a la taquilla, i que sigui quin sigui el trajecte que facis, costa el mateix.
Els trens russos es mereixen un capítol apart. El famós transsiberià no és un tren que creua tota Rússia de punta a punta, sinó bàsicament és com s’anomena aquesta ruta ferroviària. Pots comprar els trams d’aquesta ruta que t’interessin, parant a diferents ciutats, i continuar el viatge quan creguis convenient. De fet, dubtem molt que algú faci tot aquest tram d’una tirada, perquè són 6 dies sense sortir del tren! Els bitllets es poden comprar per internet (i imprimir en unes màquines que hi ha a l’estació), i la pàgina web, que ara ja està en anglès, és fàcil de fer servir i molt més pràctica que anar a les taquilles, on és difícil que algú parli anglès.
En general, aquest no és un transport econòmic, tot i que hi ha opcions per totes es butxaques. Pots anar en un compartiment privat de dues persones amb bany a dins (1a classe, i per tant, molt car); l’opció intermitja és el koupé o compartiment tancat de 4 llits (2a classe) o l’opció més econòmica és platzkart, que és un vagó ple de lliteres, sense cap mena de porta i privacitat (3a classe). Si aquesta darrera opció encara se’t surt de pressupost, pots anar en un seient dels de tota la vida. Nosaltres hem viatjat en 2a i 3a classe, depenent de la llargada del trajecte i del preu. S’hi viatja força bé, però els trens que ens van tocar eren força vells.
Per tancar el tema trens, és curiós que si viatges en aquest transport per anar fins a Mongòlia, no siguis tu qui passa la frontera, sinó que la frontera puja al tren. Dit d’una altra manera, quan arribes al pas fronterer, van pujant policies d’immigració i duanes per fer tots els tràmits necessaris. En el pas fronterer de Naushki, van arribar a pujar fins a 6 funcionaris, que a més de revisar-nos i segellar-nos els passaports, van mirar els equipatges i van regirar tot el vagó. I fins i tot ens van fer somriure, per comprovar que érem la mateixa persona somrient que sortia a la foto del passaport.
I per acabar, uns quants apunts curiosos. Menys a Irkutsk, on només vam veure Subways, a la resta de ciutats russes vam veure McDonald’s a tort i dret. Però no només n’hi havia molts, sinó que tots ells estaven plens de gent a totes hores. A un dels del centre de Moscou, on vam entrar morts de set, vam comptar fins a 20 empleats a l’altra banda del mostrador! Una altra cosa que ens va sorprendre és que la majoria de supermercats obren tots els dies de la setmana i molts d’ells 24 hores! Així que els russos no s’han de preocupar de si els falta alguna cosa, perquè poden comprar-ho quan vulguin.
PD: Samarretes del Barça 6, del Real Madrid 3.