A Nova Zelanda hi hem estat 2 mesos i hem recorregut les dues illes amb la nostra furgoneta, la Mic-Van, així que ens sembla que ens hem fet una idea de com és aquest país. El primer que ens ve al cap quan parlem de Nova Zelanda és natura i paisatge. És un país amb més vaques i ovelles que persones, i per alimentar-les, us podeu imaginar que hi ha molts prats verds on aquest animals pasturen tranquil·lament. A això se li sumen les diverses muntanyes que es troben tant a l’illa nord com la sud, que fan de Nova Zelanda un lloc ideal per fer caminades i descobrir llocs recòndits on creus que es podria acabar el món.
Una de les coses bones: que hi ha poques persones. I aquestes persones, a més, són de caràcter anglosaxó, i per tant, són el més civilitzat que hem vist en molt de temps. Són educats, nets, miren d’ajudar-te, si bé és cert que mantenen una certa distància amb els “desconeguts”. Això sí, sabem del cert que no és el mateix ser turista a Nova Zelanda, que voler quedar-se a viure-hi i treballar-hi. Tant a Nova Zelanda com a Austràlia són molt proteccionistes pel que fa a la feina, i per un estranger és molt complicat aconseguir una feina qualificada que no sigui al àmbit dels serveis (neteja, caixers a un súper, recepcionistes a un hotel, etc.). Hi ha un visat que es diu working-holiday-visa que permet als turistes estar un any al país, amb dret a treballar durant 6 mesos. Hi ha un número limitat de visats d’aquest tipus per país i any, i per tant, no és tan fàcil com sembla aconseguir-ne un, trobar una feina que et permeti viure en aquest país i estalviar una mica per després poder viatjar i conèixer-lo.
El que també ens va sorprendre molt, tot i que ja anàvem avisats, va ser l’accent dels kiwis parlant en anglès. No us podeu imaginar el que és!! Al principi no enteníem res! Un kiwi et pot dir “Hawáia?” a la velocitat de la llum, i trigues un temps a adonar-te que t’està preguntant “com estàs?”, o en anglès del de tota la vida, “how are you?”. El tret més característic de l’accent kiwi és que pronuncien algunes “E” com “I”. Així, ten és tin, left és lift i yes és yis. Costa d’acostumar-s’hi, la veritat.
El caràcter dels kiwis, tot i ser endreçats, correctes i molt “polite”, és força relaxat. Hi ha frases que repeteixen amb certa freqüència com “no worries!”, “no big drama” o “take your time”. En definitiva, que no t’estressis!!
Per altra banda, hi ha coses que són impagables i que només poden funcionar així en un país tan civilitzat com Nova Zelanda. Hem fet moltíssimes excursions a parc nacionals i en tots ells hem trobat lavabos nets i amb paper de vàter. Fins i tot un dia que vam fer una caminada de 40 minuts fins arribar a una platja preciosa, quan vam anar al lavabo, hi havia paper!! Increïble! A més, a tots els punt d’informació turística hi ha molts fulletons i prospectes sobre llocs a visitar, allotjaments, càmpings, etc. I quan vas a fer una caminada, els camins solen estar molt ben indicats i si vas una mica atent, és impossible que et perdis.
Per fer tràmits com la compra-venda de la furgoneta, només has d’anar a una oficina de Correus, omplir un formulari i pagar una taxa i pots fer el canvi de nom (com facis el pagament amb el venedor o comprador, ja és cosa teva). També ens van sorprendre coses tan impensables com que hi hagi semàfors per accedir a una autopista o que els peatges es paguin per telèfon o internet, ja que no hi ha barreres.
El que no ens ha agradat tant és que Nova Zelanda és car, i cal anar molt en compte per a que el pressupost de viatge no es dispari. Sabíem que la benzina i els allotjaments no serien econòmics, però el que mai ens haguéssim imaginat és que per exemple les verdures fossin tan cares. Vam arribar a pagar 12$ per un kg de tomàquets o 6$ per UNA albergínia, i l’all estava a 18$ el kg! També ens va cridar l’atenció que el pollastre tingués el mateix preu que la vedella, però pensant-ho bé, vam veure moltes vaques i cap pollastre durant el nostre viatge…
Una altra cosa a destacar és la qualitat dels càmpings, i també la quantitat que n’hi ha a tot el país. Nova Zelanda és el paradís dels campistes! A més, n’hi ha per a tots els gustos; des dels més bàsics amb només un lavabo químic, fins a “holiday parks” amb de tot. Tenint en compte que a Nova Zelanda a l’hivern fa fred, aquests darrers tenen espais tancats com un TV Room o una sala de jocs amb ping-pong, billar, llibres, etc on poder resguardar-te a la tarda o al vespre, i en general, estan força ben equipats a nivell de cuina i amb totes les intal·lacions molt netes. L’únic inconvenient: les wifis solen ser de pagament, i en general, no funcionen gaire bé.
I per acabar, dir-vos que a NZ no hem vist ni una samarreta del Barça, ni tampoc del Madrid.