Per Guatemala hem passat com dèiem que no volíem fer durant tot el viatge: de pressa i corrents. El fet de tenir un vol a finals d’abril des de Cancún fins a Los Angeles ha fet que tinguéssim que anar per feina si volíem veure les 3 o 4 coses imprescindibles del país. No n’estem orgullosos, més aviat al contrari, perquè creiem que Guatemala bé es mereix una estada més llarga. Així que aquí tampoc podem fer un resum exhaustiu, perquè al final només hi hem estat 10 dies.
Tot això ha fet que hàgim anat més aviat de turistes que no pas de viatgers. Hem pogut veure 3 o 4 dels highlights de Guatemala a costa d’agafar shuttles enlloc de busos locals i tenint en compte que els shuttles són serveis turístics, cal dir que són ben incòmodes i força cars. En algun cas, com en el trajecte de Semuc Champey fins a Flores (per veure Tikal) fins i tot van posar cadiretes suplementàries al petit passadís per tal de poder portar dues persones més. Tenint en compte que el trajecte era de 8 hores, us podeu imaginar la incomoditat del viatge, perquè no penseu que són furgonetes últim model, més aviat estan atrotinades, sense reposacaps i amb aire condicionat que els conductors no posen perquè consumeix més benzina. Resultat: et sents com un borrego havent pagat el transport a preu d’or.
En aquests dies que hi hem estat hem tingut la sensació constant que ens estaven prenent el pèl, a vegades de manera flagrant. No només els tours i els transports tenien uns preus absolutament variables, sinó que una trista ampolla d’aigua podia variar de preu fins a un 30% d’un dia a un altre a la mateixa botiga!
El que feia temps que no vèiem i que no és pas una turistada són les dones vestides de manera tradicional. Les hem vistes tant a la ciutat (Antigua) com a petits pobles que anàvem passant camí de Semuc Champey. I sincerament, feien molt de goig! I parlant de gent local, cal dir que no hem pogut tenir gaire contacte amb ells, i això sí que ens ha sabut greu. No podem parlar dels guatemalencs, perquè no n’hem conegut cap.
Per últim volíem parlar de la seguretat. Guatemala no té gaire bona fama en aquest sentit. Fins i tot havíem llegit que era millor moure’s sempre en shuttles turístics que pel teu propi compte. Nosaltres no ens hem sentit insegurs en cap moment, però estar prenent un cafè en un bar de carretera i que entri un paio amb un “pistolón” penjant del cinturó, que voleu que us diguem?, no dóna molt bon rotllo.
PD: Samarretes del Barça 50 – samarretes del Madrid 12. Després del patiment a Nicaragua, tornem a arrasar!