Equador

Visitar Equador no estava en els nostres plans inicials. Mentre viatjàvem per altres països, ens hem trobat amb viatgers que ja hi havien estat i ens van recomanar fer el possible per passar-hi uns dies. Al final hi hem estat 15 dies i hem de dir que ha estat una grata sorpresa. Tant la costa, com la serra, com la capital ens han agradat molt. Si a això li afegim l’amabilitat de la gent i la bona gastronomia, l’Equador s’ha convertit en un dels països que més ens ha agradat des que vam sortir de Barcelona.

El primer que ens va sorprendre a l’entrar al país va ser el canvi en la vegetació respecte al Perú. La zona sud, propera a la costa camí de Guayaquil, ens va rebre amb una explosió de verds típics d’un clima tropical: palmeres, plataneres… A partir d’aquí no tot el país està ple de plàtans, però sí de verd i de muntanyes.

La segona cosa que ens va sorprendre va ser l’amabilitat de la gent i la cara de felicitat que se’ls posava quan dèiem que ens estava agradant molt Equador. En més d’una ocasió ens han preguntat com ens anava el viatge, què havíem visitat i sempre sempre si ens estava agradant Equador. És com si no estiguessin acostumats a rebre turistes.

I ara anem per les curiositats. Els primers dies, quan passàvem per les benzineres, ens sorpreníem que la benzina estigués tan cara. Però quan ens vam assabentar que el preu era per un galó (3,78 litres) va resultar que el litre de diesel sortia per 20 cèntims d’euro!! Però la benzina no és l’única cosa barata que ens hem trobat en aquest país. El transport també és força econòmic, tot i que alguns busos estan bastant atrotinats. Aquí s’han acabat els busos de llarg recorregut amb seient reclinable i aire condicionat. Però hem continuat amb músiques llatines a tot volum en tots i cadascun dels trajectes, siguin de vint minuts o de vuit hores. Aquí els busos també s’aturen a tot arreu per que pugin i baixin viatgers, però els que més pugen i baixen són els venedors ambulants. El nostre récord el tenim en el trajecte de Puerto López a Latacunga, on vam rebre la visita de més de 40 venedors de tot allò que us podeu imaginar i una mica més.

Un altra cosa curiosa i diferent respecte a Bolívia i Perú són les cholitas. Com ja vam explicar al post de Latacunga, les cholitas equatorianes són d’allò més sexys. Tenen un estil i una elegància que ens van captivar, amb els seus talons, les mitjes de reixa, la faldilla de vellut i sempre amb barret.

També es mereix un comentari l’ecuavolley. És l’esport nacional. Especialment els caps de setmana hem vist pistes esportives plenes de gent veient partits d’aquest esport. És molt semblant al volei, es juga a la mateixa pista, però amb tres jugadors per equip, amb la xarxa més alta i amb una pilota de futbol.

I per anar acabant, un apunt sobre política. Normalment no parlem d’aquest tema, però amb el president actual, Rafael Correa, cal fer una excepció. Correa és un economista que va ser ministre en el govern de Alfredo Palacio i que des de gener de 2007 és el president d’Equador. Entre el que ens ha dit la gent, el que hem vist als mitjans de comunicació i el que hem vist amb els nostres propis ulls, podem dir que ha fet una magnífica feina per millorar el país. En els 10 anys anteriors al govern de Correa, Equador va tenir 7 presidents diferents i nombrosos casos de corrupció, i en aquest sentit, l’actual president li ha donat estabilitat al país, i segurament per això, és tan estimat per la gent.

Per últim, volem parlar de la moneda. A Equador la moneda oficial és el dòlar americà. Degut a la forta crisi econòmica dels anys 90, i la devaluació del sucre (la moneda anterior i pròpia), l’any 2000 es va adoptar el dòlar com a moneda oficial. És el que es va anomenar dolarización, i que va afectar a nombroses famílies de pocs recursos, perquè el tipus de canvi sucre-dòlar era molt baix, i això va beneficiar a les classes més benestants, que ja havien comprat dòlars abans que es fes oficial el canvi de moneda. Igual que va passar amb el canvi pesseta-euro, les coses van pujar molt de preu en un primer moment, però avui dia la cosa ja s’ha normalitzat.

PD: samarretes del Barça 64 – samarretes del Madrid 16. Continuem arrasant!

Leave a Reply