Brasil

Quan vam començar a pensar en la ruta del nostre viatge, Brasil no entrava dins del pla. Però després de tres setmanes no ens penedim d’haver vingut. Brasil és un país enorme i nosaltres només n’hem visitat una petita part. Hem vist les dues ciutats més grans, un poble de costa, un de muntanya i una illa. I amb tot plegat ens hem fet una idea de com viuen els brasilers en llocs ben diferents.

La seguretat era un tema que ens preocupava. Ara podem dir que excepte en algunes zones determinades de São Paulo hem estat molt tranquils arreu. Si que és veritat que s’ha d’anar en compte, però com a qualsevol gran ciutat. Ens hem trobat amb un São Paulo més castigat amb més sense sostre pel carrer i amb una diferència entre classes socials molt evident. És sorprenent la convivència entre barris residencials per rics i faveles just al costat. Això fa que encara avui tothom visqui en un estat d’alerta constant i que moltes cases tinguin seguretat privada i reixes (electrificades o no). Abans de venir ens feia més “por” Rio, però la situació en aquesta ciutat ha canviat força en els darrers anys. La feina de pacificació de les faveles hi ha tingut molt a veure.

El que menys ens ha agradat ha estat el trànsit a les dues ciutats. Ens n’havien parlat però fins que no ho vius no te’n pots fer una idea. Son dues ciutats enormes amb moltíssima gent (més de 6 milions Rio i més d’11 São Paulo) i això és difícil de gestionar. Encara més quan el transport públic deixa molt que desitjar. Tot això es tradueix en hores de cua, tensió entre els conductors i conduccions a vegades molt temeràries. Per que us en feu una idea, en qualsevol retenció a São Paulo apareixen venedors ambulants que venen tot el que us podeu imaginar: des de snacks per passar l’estona fins a carregadors de mòbil pel cotxe, perquè mai se sap si pots estar 1 o 3 hores fent cua. També s’ha de fer un esment a les motos que a velocitats de vertigen van passant entre els cotxes demanant pas a cops de botzina.

Una altra cosa que ens ha cridat l’atenció és el transport públic. La xarxa de metro és escassa a São Paulo i gairebé inexistent a Rio. En canvi tenen infinitat de línies d’autobús (a Rio més de 130!). Però com ja hem comentat en algun post i com deia el nostre host, en Rodrigo, si no estàs una mica sonat, no et contracten com a conductor. El tema de les parades també és força curiós. Hi poden haver tres parades seguides en 30 metres, sense que digui quin bus para a cadascuna, i els usuaris van corrent d’una parada a l’altra quan arriba el seu. També vam veure una parada on hi paraven 23 línies diferents de bus! I per últim un comentari ràpid sobre els taxis. A Rio vam tenir dubtes de si estàvem a Nova York, perquè tot són cotxes grocs!

A São Paulo vam veure una pintada al carrer que deia “Futebol e novela”. Allò és referia a les dues grans “distraccions” per a la població: els esports i les telenovel·les. Nos altres n’afegiríem una més: l’església. N’hi ha per tots els gustos i a tot arreu! Hem vist esglésies catòliques, evangèliques, presbiterianes, espíritas… Tenen molt poder i cada nit es poden veure els seus “shows” a diferents canals de televisió. Algunes d’aquestes congregacions s’aprofiten de la fe dels més pobres, i els demanen unes aportacions mensuals del 10% del seu sou, a canvi del qual els prometen una vida millor després d’aquesta. Han arribat fins a la política i ja sabeu que passa quan es barregen política i religió.

Després de tot això, potser us pregunteu per què ens ha agradat Brasil. En contraposició a tot l’anterior, aquí hi podem trobar bona gastronomia, una natura espectacular i unes platges impressionants, a més d’una gent encantadora, oberta, sempre somrient i molt hospitalària. Els brasilers et fan sentir com a casa, parlen amb tu sense conèixe’t de res i fan el possible per ajudar-te.

Per cert, en 18 dies a Brasil: 20 samarretes del Barça vs 7 del Madrid ;)

 

Leave a Reply