Visita al villano de Leyva, ¿sierto?

El viatge de Medellín a Villa de Leyva va ser llarg. Com ja ens va passar a Equador per anar de la costa a la serra, vam escollir el camí més curt i econòmic, que no vol dir el més còmode i fàcil. Tothom deia que per arribar-hi calia passar per Bucaramanga o per Bogotà, però nosaltres vam optar per tirar pel dret i no donar tanta volta. A més, ens estalviàvem 40.000 pesos (uns 15 €). El resultat va ser que després de 3 busetas (autobús de 15/20 places), 1 mini-van, 1 cotxe i 13 hores de viatge, vam arribar a Villa de Leyva esgotats. Això sí, com diu l’Ignacio, ens vam estalviar 40.000 pesos!!

I qui és l’Ignacio? Doncs un amic i ex-company de feina del César que fa un any i mig va deixar Barcelona per tornar a la seva terra amb la dona, la Nina. Abans de marxar ja ens van dir que quan estiguéssim a Colòmbia, passar a veure’ls era una visita obligada. Així que aquests dies hem estat a casa seva. Ens han tractat tan bé que semblava que fossin unes mini-vacances del viatge.

Fa un parell de mesos, l’Ignacio i la Nina van obrir un petit local de tapes a Villa de Leyva. Sota el nom de Barcelona Tapas, amb bufanda i bandera del Barça penjades del sostre i les parets decorades amb fotos de Barcelona, serveixen tot un seguit de plats que ens han transportat gastronòmicament cap a casa. Aprofitant la nostra estada hem compaginat les passejades pel poble i les excursions pels voltants amb la feina al restaurant. Quan anaven molt de bòlit, no hem dubtat en fer-los un cop de mà. I la veritat és que fregant plats i servint taules ens ho hem passat molt bé.

 

 

 

 

Villa de Leyva és un poble de 10.000 habitants, fundat al 1572 i conegut per la seva arquitectura d’estil colonial. Les façanes de totes les cases del poble són de color blanc i les portes i finestres de fusta. Però si parles amb algú que hi hagi estat, el primer que et mencionarà serà la seva plaça major. És una plaça empedredada de 1,4 hectàrees envoltada d’edificis colonials. Impressionant!

A diferencia d’altres places majors que hem anat veient des que vam arribar a Sudamèrica, aquesta només té una petita font al mig i això fa que l’espai sembli encara més gran.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’edifici més emblemàtic de la plaça és l’església parroquial que data de començaments del segle XVII. Si bé per dins no té res d’especial, la seva ubicació i el fet que estigui perfectament integrada en l’arquitectura d’un dels quatre costats de la plaça, l’ha convertida en un símbol de la ciutat.

 

 

 

 

Villa de Leyva és un poble força tranquil, especialment entre setmana. Els caps de setmana s’omple de turistes, bàsicament gent de Bogotá. Nosaltres hem vist les dues versions de Villa de Leyva i ens quedem sens dubte amb la primera.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A les nits la plaça es converteix en un punt de trobada. El més habitual es veure grups de gent asseguts a les escales de davant l’església prenent una cervesa i fent-la petar. Nosaltres hi hem anat cada dia a fer una birra amb l’Ignacio i la Nina un cop tancaven el restaurant. A més, el cap de setmana ha coincidit amb un festival d’astronomia i gràcies a uns telescopis immensos hem pogut veure els cràters de la lluna en primer pla o les quatre llunes de Júpiter.

 

 

 

 

 

De totes les excursions que hem fet amb la Nina i l’Ignacio pels voltants de Villa de Leyva us en parlarem en el proper post.