Voltant per Antioquía

A banda de visitar a la nostra amiga Ana i de passada veure alguna cosa de Medellín, hem fet un parell d’escapades pel departament d’Antioquia, la primera cap a l’est i la segona cap a l’oest.  El primer dia vam anar a veure el Peñón de Guatapé, també conegut com La Piedra. Està a uns 80 km de Medellín, i agafant un bus des de la Terminal Norte, vam trigar una mica més d’una hora i mitja.

La Piedra no deixa de ser això, un pedrot de granit, quars i feldespat de 200 metres d’alçada. No va ser fins el 1954 que tres escaladors colombians van pujar-hi per primer cop. Actualment, hi ha construïdes unes escales que permeten pujar fins al cim, després de 659 esglaons.

 

 

 

 

La Piedra està envoltada de l’embassament del Riu Nare, i les vistes en 360 graus un cop arribes a dalt, són increïbles! Des que arribes al camí de pujada al penyal, t’ofereixen excursions amb llanxa per l’embassament, però nosaltres vam optar per fer una mica d’esport pujant i baixant escales.

 

 

 

 

 

Un cop a baix, ens van abordar uns quants mototaxis, cotxes i furgonetes per portar-nos fins al poble de Guatapé, situat a 3 km de La Piedra. Nosaltres vam esperar 5 minuts i vam agafar un jeep “de línia”, que per menys de la meitat de preu ens va portar fins allà.

Guatapé és conegut el “pueblo de los zócalos”, ja que pràcticament tots els peus de façana de les cases estan decorats amb sòcols de colors llampants. Com hem vist en altres poblets, hi ha una uniformitat en l’alçada i l’estil de les edificacions, cosa que li dóna molt d’encant a carrers com la Calle del Recuerdo.

 

 

 

 

La tradició dels sòcols és una manifestació d’identitat ancestral, i aquests són tallats o pintats per artesans locals i expliquen històries familiars o de la regió. N’hi ha de ben senzills amb motius florals o animals, i d’altres que són veritables obres d’art.

 

 

 

 

El segon dia vam anar a visitar Santa Fe de Antioquia. Santa Fe va ser la capital d’Antioquia durant l’època colonial i passejant pels seus carrers estrets i de cases blanques, és fàcil imaginar-se en aquella època. Des de 1960 és Monumento Nacional de Colòmbia i si parlem de llocs d’interès, algú va dir que tota la ciutat ho és.

 

 

 

 

Doña Elvia, la dona encantadora que estava a la recepció del nostre hostel a Medellín, ja ens havia avisat que “Santa Fe es muy calentico”, però no ens imaginàvem que tant! Només arribar, la calor ens va pegar una clatellada que ens va deixar mig estabornits. Així que només vam passar dues hores buscant les ombres dels carrerons. Vam menjar alguna cosa a la plaça principal, i vam tornar cap a Medellín.

 

 

 

 

Les dues excursions ens van agradar, però si haguessis d’escollir-ne una, recomanaríem la visita a La Piedra i Guatapé.

I encara que aquest post estava dedicat als voltants de Medellín, no ens volem acomiadar d’aquesta ciutat sense recordar per què hi hem vingut.