Primers dies a Granada (segona part)

Primers dies a Granada (segona part)

Hem seguit visitant la ciutat a les estones lliures que ens deixa la feina a l’escola. El convento de San Francisco és una de les primeres esglésies construïdes al continent americà. Va ser cremada un parell de vegades al segle XVII i XIX, i el que es pot veure en l’actualitat és una reconstrucció de mitjans del segle XX, que es fa servir com a centre cultural. De fet, nosaltres hi vam poder veure una exposició molt interessant sobre el poeta nicaragüenc Rubén Darío, amb cartes manuscrites i altres documents.

DSCN9223DSCN9204

 

 

 

 

 

Al voltant del claustre del convent, hi ha altres exposicions permanents sobre diferents temes: art precolombí, una maqueta de la ciutat de Granada i una altra de la Catedral i restes arqueològiques de la zona. A més, des del convent es poden veure la Catedral i el volcà Mombacho, que amb 1.345 metres es deixa veure des de qualsevol lloc de la ciutat.

DSCN9194DSCN9218

 

 

 

 

 

La darrera erupció del Mombacho va ser al 1570 i es creu que a partir de l’explosió es van formar les Isletas del Lago Nicaragua. Aquest llac és el més gran de Centreamèrica, amb una extensió similar al Titicaca. De fet, els nicaragüencs li diuen “Mar Dulce”, ja que té onades, arxipèlags i fins i tot taurons (els únics d’aigua dolça del món). Està lligat al Mar Carib pel riu San Juan, i va ser per aquí per on van arribar els conqueridors per fundar Granada. Caminant només 5 minuts des del centre de Granada, arribes al malecón del llac, des d’on surten les barques que fan els tours per les isletas i  els ferrys cap a l’illa Ometepé, una illa amb forma de 8 amb un volcà a cada banda.

DSCN9272DSCN9280

 

 

 

 

 

Ens havien parlat de la posta de sol des de l’església de La Merced, i fins i tot algú ens havia dit que val la pena pujar-hi més d’una vegada en diferents hores del dia, perquè les vistes i colors de la ciutat van canviant en funció de la llum del sol. Per ara només hi hem pujat una vegada, però de ben segur que hi tornarem. Les vistes, especialment cap al tard, són espectaculars. Normalment quan puges a una torre t’hi estàs 5-10 minuts, fas algunes fotos, i tornes a baixar. Nosaltres ens hi vam passar una hora!

DSCN9242DSCN9322

 

 

 

 

 

I mentre esperàvem la posta de sol, va començar la misa de la tarda. Va ser curiós veure pujar l’escolanet a tocar les campanes, i no us podeu imaginar el soroll que fan quan estàs just al costat.

DSCN9354DSCN9374

 

 

 

 

 

I així vam arribar a tres quarts de sis, el millor moment per tirar de targeta de memòria de la càmera, perquè cada pocs minuts, els colors del cel anaven canviant.

DSCN9395DSCN9410

 

 

 

 

 

I el cap de setmana vam aprofitar per fer una escapadeta fins el mercat de Masaya. En realitat volíem aprofitar el dia i pujar al volcà Masaya, però com el cel estava una mica tapat, al final vam decidir visitar només el mercat i així passar el matí amb una altra voluntària, l’Anneli, amb qui hem compartit les primeres dues setmanes de voluntariat a la mateixa escola, i que ja forma part dels nostres “amics pel camí”.

DSCN9417DSCN9427DSCN9425

 

 

 

 

A Masaya hi ha dos mercats: el més turístic, i l’altre on compra la gent local. L’Anneli també és dels nostres, així que vam estar tot el matí fent voltes pel mercat local. Allà s’hi pot trobar de tot: des de fruita, verdura, peix i carn, fins a roba, sabates i pinyates per les festes infantils. Entre altres coses, l’avantatge d’anar a aquest i no al turístic és que et pots comprar dues samarretes, una gorra i unes sandàlies per només 8€ tot plegat.

DSCN9437DSCN9446DSCN9439

 

 

 

 

I així, com qui no vol la cosa, ja ens ha passat gairebé la meitat del temps que estarem a Granada. Ja podeu estar ben atents al proper post, perquè us parlarem de la nostra feina a l’escola.