Koales i cangurs

Deixem la Jennifer a Rockingham i tornem a Perth per recollir la Lucky-Van.  L’hem batejada així pel nom de la companyia de lloguer: Lucky Rentals. Gràcies als consells del Mario i l’Eva de Viatge a Ítaca vam trobar aquesta ganga, 20 dòlars australians per dia. Ens esperàvem una carraca i més o menys és el que vam trobar; res a veure amb la nostra estimada Mic-Van! De fet, les furgonetes d’aquesta companyia són furgonetes velles d’una altra companyia, Jucy Rentals. La que ens van donar és de 1998 i té 400.000 km. Però per 15 dies ja ens fa el pes.

Pràcticament fins el dia abans de recollir la furgo no teníem clar si anar cap el nord o cap el sud. Els 3 blogs de capçalera per Austràlia (Voltant pel món, Viatge a Ítaca i Un cambio de aires) van optar per una ruta cap al sud de Perth, si bé és veritat que era una altra època de l’any. Nosaltres hem preguntat a tothom que hem pogut aquests dies i el 100% de les respostes han estat: Go north! It’s warmer! Així que finalment hem fet cas dels locals i posem rumb al nord.

El primer dia tampoc volíem fer molts quilòmetres i després de carregar provisions al súper, vam decidir fer una visita al Yanchep National Park. Vam arribar-hi a l’hora de dinar i vam fer un pícnic al costat del llac McNess. Ens hem trobar des que estem a Austràlia que qualsevol  zona verda o parc natural té unes magnífiques instal·lacions: taules i cadires, barbacoes gratuïtes, espais infantils…

L’atractiu principal del Yanchep N.P. és una petita colònia de koales. Al Visitor Centre ens van dir que n’hi havia 9 i que miréssim pels arbres perquè es passen gairebé tot el dia dormint allà dalt. Vam fer el recorregut sense gaires esperances, però al poc de començar ja vam veure’n els primers.

Els koales es passen unes 5 hores al dia menjant fulles d’eucaliptus, principalment de nit. Aquestes fulles tenen un alt contingut en fibra, però un contingut energètic pràcticament nul; per això es passen la resta del dia dormint o descansant. Tampoc han de lluitar gaire per les fulles d’eucaliptus, ja que aquesta dieta seria mortal per la majoria d’animals i per tant no tenen competència.

El nom koala es creu que prové de la paraula aborigen cooalah, que significa “no beure”. De fet es deia que no bevien aigua, però el que fan és obtenir-la de les fulles d’eucaliptus.

Després vam anar a fer una petita caminada, la Woodlands walk trail, un loop d’una hora i mitja pel mig del bosc. La veritat és que el camí no era res de l’altre món i quan el César ja començava a renegar i pensar en girar cua, ens vam trobar amb això:

El dia no podia acabar millor. El vam començar veient com uns quants dofins passaven per davant la casa de la Jennifer a Rockingham, i feia una estona havíem estat embadalits veient els koales. El que no ens esperàvem era trobar una colla de cangurs menjant tranquil·lament al mig del bosc. Al Yanchep N.P. hi viuen nombrosos western grey kangaroos i la veritat és que deuen estar més que acostumats a veure gent, perquè es van quedar tan panxos quan vam passar pel seu costat.

Un cop vam sortir del parc, vam enfilar la carretera costera cap el nord. El paisatge aquí no té res a veure amb Nova Zelanda: tot és molt més pla, bastant més sec, però amb una immensitat que aclapara. És curiós veure el color vermell de la sorra a banda i banda de la carretera. De moment el road trip pinta molt bé!

Per cert, aquella nit vam anar a dormir a un poble de nom i noms de carrers molt curiosos, del qual us en parlarem després de la publicitat.