Adéu, Austràlia!

Adéu, Austràlia!

Un cop vam deixar la Mornington península, ens quedaven només 3 dies abans d’agafar el vol que ens portaria a Singapur. Teníem dues opcions: anar fins Sydney fent alguna aturada pel camí o bé anar directament fins a la ciutat i passar allà els dos últims dies a Austràlia. Vam escollir la segona opció per poder-nos acomiadar com déu mana de l’Opera House i del Sydney Harbour Bridge. Però no va anar tot tal i com ens pensàvem.

Tot va començar amb un càmping una mica decrèpit a les afores de Sydney. A la ciutat no hi ha cap caravan park i vam buscar el més econòmic que no estigués molt lluny. Era un càmping vell, petit i ens van posar al costat d’un canal on estava ple de bitxets que van envair la furgo. A l’anar a dormir vam haver de matar-ne més d’un trentena.

DSCN1027Dissabte no vam matinar gaire perquè estava plovent i no va deixar de fer-ho en tot el dia. Així que els plans de caminar pels carrers de Sydney els vam haver de canviar per un dia de feina a la State Library. Teníem uns quants posts pendents d’escriure, i gràcies a la wifi gratuïta de la biblioteca vam poder posar-nos al dia.

Aquella nit havíem quedat per sopar i acomiadar-nos de l’Arianna i el Luca. En els dos mesos que hem estat voltant per país, ells han hagut de canviar la casa que compartien a Bondi per una habitació a un dels hostels que hi ha al passeig marítim. Com era dissabte nit i hi havia molt moviment “pre-sortir-de-festa”, vam acabar menjant-nos un magnífic rissotto d’espàrrecs a la TV room. Va ser una mica estrany, però com que la companyia era molt bona, el lloc va ser el de menys.

Ragazzi, grazie mile della cena!! Forza e pacienza, manca pochissimo… Chi vediamo presto a Lodi.   Un bacio e un forte abbraccio!

DSCN1024I entre el vi, l’hora en que tanquen les recepcions dels càmpings (podríem fer un post únicament amb aquest tema, perquè és increïble que en alguns no puguis fer el check-in després de les 16h!), la pluja, i que no està malament estalviar de tant en tant, vam decidir fer un “street free càmping” al carrer Mitchell amb Ramsgate. Està prohibit dormir dins la furgo a la ciutat, però ja teníem pensat fins i tot l’excusa del vi per si ens venien a dir alguna cosa. Aquest free càmping li dediquem al Joan i l’Èlia, que d’això de dormir dins un cotxe a Austràlia en saben i força! ;)

I l’experiència va estar… regular. Perquè just quan ens vam ficar a dormir, va començar el diluvi universal i entre la pluja repicant al sostre, les llums dels cotxes que passaven per allà i la gent que tornava de festa (creiem que tot Bondi va decidir passar per aquell carreró), no vam dormir gaire. A dos quarts de set ja estàvem en peu, i després de passar pels lavabos públics de la platja (amb dutxa i tot) i esmorzar un cafè amb muffin, oferta especial del 7 eleven, ens en vam anar a buscar un lloc on rentar una mica la Delphi i treure-li la pudor a “dingo muerto” després de 43 dies amb nosaltres.

La part bona és que vam fer prou temps com per que comencés a sortir el sol i per fi, poder acomiadar-nos de Sydney. Vam fer l’últim adéu a la Sydney Tower, l’últim passeig per Pitt street fins a Circular Quay i allà vam estar una estona gaudint de les vistes del harbour amb el pont a una banda i l’Opera House a l’altra.

DSCN1041DSCN1042DSCN1059DSCN1070

Ja només quedava retornar la furgo i anar cap a l’aeroport per agafar l’avió. Se’ns faran estranys els propers dies. Han estat quatre mesos vivint en una furgoneta; dos a Nova Zelanda, dues setmanes a Western Australia i mes i mig a la resta del país. Ara toca tornar a carregar les motxilles a l’esquena i continuar el viatge amb elles com fèiem abans d’arribar a Nova Zelanda. Serà per poc temps, però això us ho explicarem en breu…

DSCN1080

Encara ens quedava el fi de festa per acabar d’arrodonir un parell de dies -si més no- curiosos. Quan ja estàvem a l’aeroport esperant que obrissin DSCN1082els mostradors per fer el check-in, ens va arribar un missatge d’Air Asia dient que per problemes tècnics, l’avió que havíem d’agafar arribava tard i ja no podríem sortir aquella nit de Sydney. Sort que per alguna cosa a Air Asia li han donat el premi de millor companyia low cost del món i ens van acomodar en un hotel de 4* al costat de l’aeroport en una habitació amb llit king size i sopar buffet inclòs (igual igual que Ryanair!!). Tot i que en un primer moment la noia que estava portant tot el tema, al veure’ns amb les motxilles, ens va preguntar si volíem “passar l’estona” a l’aeroport fins l’hora d’embarcar al matí següent. Quins collons!! Ens devia veure cara d’arrasar amb el buffet. ;)

Finalment, al dia següent ens vam llevar a les 3:30 de la matinada i a les 7 sortia el nostre avió cap a Singapur via Kuala Lumpur.

I com aquest és l’últim post d’Austràlia i no hem fet cap post-resum de cap país, aquest no serà l’excepció. Tot i així, volem acabar amb unes quantes reflexions sobre els últims mesos a Oceania. Nova Zelanda ens va encantar; la natura d’aquell país és insuperable, i no hem estat a cap altre lloc que parlant en termes de natura ens hagi agradat més. Creiem que és ideal per passar un temps -mesos fins i tot- recorrent-lo, però per viure ho veiem una mica just. Després de NZ arribàvem a Austràlia amb el llistó molt alt i amb una mica de por. Ens va costar agafar-li el punt, però ara, dos mesos (i 5 dies) després, hem de dir que tot i que és bastant car, Austràlia ha d’estar a la llista de qualsevol que vulgui fer una volta al món. Les platges i els paisatges de Western Austràlia amb el fet que hi hagi menys turisme, ha posat aquesta part del país en el top 3 dels must see. L’Uluru i Kings Canyon són de visita obligada, encara que per arribar-hi hagis d’hipotecar la casa per pagar la benzina que necessites (nosaltres vam gastar 900$ per creuar el país des de Cairns fins a Adelaide). I per últim, Sydney-Melbourne, Melbourne-Sydney, són segurament les dues ciutats on no ens importaria viure si haguéssim de sortir algun dia de Barcelona. I tampoc podem oblidar la quantitat d’animals salvatges que hem vist en aquest país: koales, cangurs, dofins, balenes, pelicans, emús, equidnes… ni la quantitat de bons vins que hem tastat a les seves zones vinícoles. Així que amb una mica de pena diem:

Bye bye, Australia!