NAMASTE, KATHMANDU
Ara sí, ja tornem a estar de viatge! I per què enganyar-nos, hem començat “rollo duro”. Vam escollir Nepal i concretament Kathmandu com a punt d’inici, perquè és aquí on vam trobar un projecte de cooperació que permetés a la Mònica renunciar a la seva plaça de mestra. El que estem fent com a voluntaris ja us ho explicarem en propers posts, però ara us volem fer cinc cèntims de les primeres impressions d’aquesta ciutat.
En primer lloc, cal dir que ens hem allotjats al barri de Thamel, el més turístic i caòtic de tot Kathmandu. Ens hagués agradat evitar-ho, però per temes logístics, no va poder ser. Així que només arribar a la ciutat, i venint d’on veníem, el xoc va ser important. En previsió vam reservar un hostel una mica més car, encara que el que vam veure ens va deixar clar el que ens trobaríem a partir d’ara: talls d’electricitat diaris, aigua calenta de tant en tant, els banys agafats amb pinces… Però com un s’acostuma a tot en aquesta vida, al tercer dia ja estàvem totalment nepalitzats i el fet de trobar “animalons” o lavabos d’aquells de forat a terra i galleda d’aigua, ja no ens feien tant de fàstic.
Sortir al carrer a Thamel també és tota una aventura. Imagineu-vos tot un seguit de carrerons estrets sense asfaltar, amb botigues a banda i banda, plens de gens i tot de motos i cotxes circulant en els dos sentits i tocant el clàxon contínuament. Com podeu veure en aquest vídeo, és un autèntic caos! Hi ha tres tipus de botigues: alguna botiga de souvenirs, centenars d’agències de viatge amb tot tipus de tours i trekkings i un fotimer de botigues amb material de muntanya falsificat. Si el senyor North Face passa per aquí, se li cauen a terra! És el que nosaltres hem batejat com Territori North Fake. El més graciós de tot plegat és que alguns venedors t’ho volen vendre dient-te que és “waterproof” i “original” i et diuen un preu desorbitat. Quan els poses cara de d’escepticisme, et pregunten quant vols pagar.
Una cosa a la qual ens ha costat una mica més d’acostumar-nos és estar sentint tot el dia els sorolls i consegüent escopinada que els i les nepalesos llencen cada dos per tres. I és que el soroll, fa mal…
Els primers dies hem hagut de fer algunes gestions i hem sortit una mica més enllà de Thamel, i ens ha cridat l’atenció que en ple centre de Kathmandu, hi ha temples per tot arreu. I gairebé sempre hi ha persones pregant o fent ofrenes.
També hem tingut temps de fer una mica de turisme i si hi ha una visita obligada, aquesta és a Durbar Square. Gràcies als nostres amics blogaires, ens vam estalviar els 15€ (entre els dos) que ens hagués costat entrar-hi per algunes de les entrades controlades per la policia turística. Si fas una mica de volta i et fiques per carrerons laterals, pots acabar accedint-hi sense pagar. Durbar Square és el centre històric de la ciutat vella de Kathmandu, on es troba el Durbar, el palau reial que dóna nom a la plaça. També hi trobem el Kumari Chowk, on viu la kumari, la reencarnació de la deessa Taleju en una nena prepubescent seleccionada de la casta Shakia, i venerada per hinduistes i budistes nepalesos (no pels budistes tibetants).
A la part sud de la plaça hi ha el Kasthamandap, l’edifici que probablement dóna nom a la ciutat de Kathmandu. D’acord a la llegenda és l’edifici més antic de la ciutat i també un dels edificis més antics del món construïts amb fusta. Els nepalesos diuen que es va construir amb la fusta d’un únic arbre a finals del segle XII. Durbar Sqare a més està plena de temples i torres, com la Basantapur Tower, a la qual pots pujar per tenir vistes en les 4 direccions.
Vam estar una bona estona a Durbar Square veient passar gent, i sobretot observant els nens que corrien i jugaven per allà.
El dia següent volíem pujar fins a Swayambhu i veure la seva stupa. Quan al matí vam preguntar al noi de recepció del hostel el camí que havíem d’agafar ens va quedar clar que a Kathmandu tothom es vol aprofitar de tu. Ens va dir que estava molt lluny i que per 2500 rupies (25€) ens podia aconseguir un taxi que ens portés a fer el tour complet pels temples i stupes de la ciutat. Evidentment li vam dir que no calia i que ja ens buscàvem la vida per anar-hi caminant.
Al final va ser poc més de mitja hora, amb una mica de pujada això sí. Swayambhu està situat en un turó a 2 km de Thamel i és un centre religiós budista del segle V. És el més important pels budistes newarís mentre que pels budistes tibetans el més important es troba a Boudhanath. A nivell turístic és conegut com a Monkey Temple per la quantitat de micos que hi viuen.
Després de l’últim tram d’escales ben empinades i d’haver de pagar 200 rupies per cap (aquí no ens vam poder escaquejar) et trobes de cara amb l’stupa. Com a totes, hi ha dibuixats els ulls i les celles de Buddha i un símbol entre mig que sembla un nas però que és el símbol d’unitat en nepalès.
La darrera visita que vam fer a Kathmandu va ser al barri de Boudha. Tot i que no feia una dia massa assolellat, vam aprofitar el temps que ens quedava abans de marxar cap a l’orfenat, i vam anar caminant fins a l’stupa de Boudhanath. Poc ens pensàvem que seria l’última cosa que veuríem de Kathmandu, pels motius que tots ja coneixeu. Aquesta stupa enorme es troba al mig d’una plaça, ocupant pràcticament tot l’espai i envoltada per edificis, deixant una mena de carreró tot al voltant de la mateixa. La veritat és que és un lloc molt acollidor i ha estat una llàstima no poder tornar-hi.
