Primers dies a Moscou

Comencem el nostre viatge en tren per Rússia, i ho fem “a lo grande”, sense escatimar res. De Sant Petersburg a Moscou hi ha uns 700 km i la Mònica va pensar que perquè no els podíem fer en “AVE”. La realitat és que quan ens vam posar a reservar els bitllets de tren per les dates que volíem, no hi havia molta diferència entre agafar el que dura 9 hores i va fent parades i l’Ave rus. Així que allà estàvem nosaltres amb les nostres motxilles en un hàbitat que no és el nostre.

La Tamara i l’Anton viuen al nord de la ciutat, a prop d’una parada del metro de la línia vermella. El primer dia només vam haver d’agafar aquesta línia i fer 7 parades per arribar a la Plaça Roja. De tots els llocs de Moscou era l’únic que no ens volíem perdre i per evitar possibles contratemps meteorològics, vam decidir anar-hi el primer dia.

No la vam poder gaudir en la seva immensitat, perquè com ens va passar a St. Petersburg, ens vam trobar un enorme escenari al mig de la plaça. Fa uns dies que a Moscou es va celebrar la desfilada per commemorar els 70 anys de la victòria sobre els nazis a la Segona Guerra Mundial. Segons van dir a les notícies, va ser la desfilada més gran de la història. En aquests moments en els que Putin està en el punt de mira d’occident, es va lluir amb un cop d’efecte propagandístic, mostrant tot el seu potencial militar. Per tota la ciutat encara hem pogut veure les restes d’aquesta commemoració.

De totes maneres la plaça és impressionant (330 m de llarg per 70 m d’ample) i és un lloc que has vist tantes vegades per televisió que quan finalment hi ets, fa molta il·lusió. Vam enxampar un dia espectacular i ens vam fer un tip de fer fotos a quatre bandes. Miris on miris, no hi ha cap racó que no encaixi a la perfecció. A tribuna estan els murs del Kremlin amb el mausoleu de Lenin, al lateral l’edifici dels magatzems GUM, a gol nord el Museu Estatal d’Història de Rússia i a gol sud la increïble església de Sant Basili.

Així com a St. Petersburg podies trobar algú que parlés o almenys entengués l’anglès, a Moscou el tema de l’idioma és més complicat. Ja ens hem trobat al metro que totes les indicacions només estan en ciríl·lic i quan preguntes qualsevol cosa a algú et pot passar que sense contestar-te, giri el cap i miri cap a un altre lloc. I això és el que ens va passar quan preguntant per l’entrada al Kremlin, ni la policia ens va saber indicar i vam acabar a una cua que era per entrar al mausoleu de Lenin.

Finalment vam trobar l’entrada, sortint de la Plaça Roja, vorejant els jardins d’Alexandre i després de pagar 500 rubles per cap vam començar la visita al Kremlin. El Kremlin no deixa de ser una ciutadella. Les antigues ciutats de Rússia no estaven emmurallades, però sí els seu centre polític-religiós, on es trobaven la catedral i el govern. El Kremlin de Moscou inclou 4 palaus i 4 catedrals i en el seu origen tenia una muralla de 2.25 km de perímetre.

Les 4 catedrals es troben l’una davant de l’altra a la Plaça de les Catedrals. Nosaltres en vam visitar tres: la de l’Assumpció, la de l’Arcàngel i la de l’Anunciació. Ens va agradar molt la primera per les seves pintures murals que no estan restaurades i es crea una atmosfera com més autèntica. De la de l’Assumpció ens va impressionar la barrera de l’altar i l’iconòstasi. A les esglésies ortodoxes l’altar queda amagat per una paret on hi ha nombroses icones religioses i que té una porta al mig, que segons ens han explicat només s’obre en determinats moments de la pregària. D’aquesta manera els fidels no veuen al sacerdot durant la missa.

Al dia següent, vam anar a visitar el monestir i el cementiri de Novodévichy. Seguint a uns xinesos a la sortida del metro, vam anar a parar primer a l’entrada del cementiri. És el cementiri més famós de Moscou, va ser inaugurat a finals del s. XIX i té més de 27.000 tombes. Ens va cridar l’atenció que fos tan diferent als cementiris europeus de la mateixa època. Enlloc d’haver-hi grans mausoleus, destaquen unes làpides força més discretes i algunes tombes amb unes escultures molt maques.

Hagués estat molt bé poder visitar les tombes de Txekhov, Prokófiev, Rostropóvitx o Boris Ieltsin, però el mapa del cementiri estava en rus, i no hi ha cap indicació per trobar-les.

El monestir està a tocar, però no s’hi pot accedir des del cementiri. Cal sortir al carrer i pujar una mica, fins a arribar a la porta d’entrada. L’accés al recinte és gratuït, però nosaltres vam decidir pagar l’entrada de 300 rubles per poder visitar l’església i algunes exposicions sobre el monestir. Aquest va ser construït a principis del segle XVI i d’aquella època també data la Catedral de Nostra Senyora de Smolansky.

De tornada cap a casa, vam voler visitar algunes de les parades del metro de Moscou. Si Sant Petersburg té les parades més profundes, Moscou pot estar orgullosa de tenir les més boniques. I no només això! Deu ser els metro amb una freqüència de pas més alta, ja que cada minut entra un comboi a la parada.

Encara ens queden 2 dies a Moscou, així que aquí encara no s’acaba el nostre periple per la capital.