Tour pel desert del Gobi (Dies 3-4)

Tour pel desert del Gobi (Dies 3-4)

Després de dormir en un llit la segona nit (al ger només n’hi havia 5 i en David i la Nitzan van compatir-ne un), vam esmorzar i vam continuar la ruta. El guia ja ens havia avisat que havíem de fer una parada tècnica a una ciutat anomenada Mandalgobi, que segons ens va explicar, era la capital de la regió central del Gobi, el Mid Gobi. Però sincerament, no ens esperàvem que enmig del desert hi poguéssim trobar una ciutat com aquella, amb edificis, supermercats, etc. Després de fer algunes compres de galetes i coses per picar, vam reprendre la marxa.

DSCN5327Quan s’acostava l’hora de dinar, el conductor es va aturar enmig del no-res, i com ja era habitual, en Víctor (guia) es va posar a cuinar i ens va dir que en una hora tindríem el menjar a punt. L’únic problema era que en ple desert, una hora a ple sol es fa una mica llarga, i moltes vegades acabàvem asseguts dins la furgoneta, intentant no torrar-nos fins el moment de dinar.

Cap a primera hora de la tarda vam arribar a la “atraction of the day”, Tsagaan Suvarga. Es tracta d’una vall amb unes formacions rocoses d’uns colors molt macos, que a nosaltres ens va recordar a un paisatge que vam veure al centre d’Austràlia, a Coober Pedy. En aquest cas, primer vam fer fotos des de dalt i després vam baixar i vam fer una caminada per baix. Feia molta calor, però va valer molt la pena.

DSCN5342DSCN5349DSCN5353
DSCN5358

Aquell vespre vam anar a un ger que hi havia molt a prop d’allà, i després de descansar una mica i de sopar una sopa amb pasta i carn seca de camell, vam poder gaudir d’una posta de sol fantàstica. Es fa una mica estrany que el sol es pongui cap a les 9-10 de la nit, i encara més que no es faci fosc del tot fins ben entrada la mitjanit. Així, molts dies vam haver de fer grans esforços per no adormir-nos i poder gaudir d’un dels cels estelats més impressionants que hem vist. Aquella nit vam dormir en un ger que només tenia un llit i que vam cedir a la persona més gran del grup (oi que no us imagineu qui era?) i la resta vam dormir a terra.

DSCN5379DSCN5382

Pel quart dia teníem previst un dels llocs que esperàvem amb força ganes. Però després d’unes quantes hores de furgoneta i de bots, vam arribar a una altra petita ciutat, Dalan Zagdad, on el guia ens va dir que hi havia dutxes públiques i que podíem fer una parada per treure’ns de sobre tota la pols i brutícia acumulada. Un cop ben nets i amb una sensació de piles carregades que nos us podeu imaginar, vam agafar la furgo una estona més, i cap allà les 5 de la tarda vam arribar a Yolin Am, que vol dir, la boca del voltor, una gorga impressionant. Allà vam fer una caminada d’uns 10 km que ens portaria fins l’altra banda de la gorga.

DSCN5395DSCN5399DSCN5402
DSCN5401

Pel camí vam tenir una agradable sorpresa. No teníem clar que encara hi quedés part del glaciar que es forma en aquesta gorga a l’hivern, perquè amb la calor que ha fet en les darreres setmanes, pensàvem que ja s’hauria fos. Va ser molt xulo caminar per sobre del glaciar, i fins i tot en algun moment vam haver de fer cadenes humanes per passar d’una banda a l’altra.

DSCN5430DSCN5427DSCN5437DSCN5446DSCN5421
DSCN5439

Un cop passada la zona del glaciar, vam continuar caminant una estona més per una zona molt verda, que ningú diria que es troba en ple desert. A nosaltres més aviat ens semblava que estàvem fent una excursió pels Pirineus.

DSCN5456DSCN5464DSCN5476
DSCN5490

Aquella nit tocava acampada, i també un sopar ben especial. A la ciutat en Víctor i la Mugui havien comprat carn de cabra per tal de cuinar-la a l’estil mongol. Ens vam quedar ben sorpresos quan vam veure que apilaven pedres i a sobre hi posaven fems de cavall que van anar recollint per la zona i li van calar foc. Un cop les pedres eren ben vermelles, les van desenterrar de sota la merda de cavall i amb unes pinces les van ficar dins l’olla on hi havia la carn i ho van tapar tot amb verdures, perquè el vapor ho cuinés tot. Menys mal que el foc ho mata tot!! ;)

20150618203140_IMG_3177
DSCN5497

La carn estava molt gustosa i força tendra, tot i que alguns talls no es van acabar de fer del tot. Els que no en van gaudir gens van ser el Pedro i el Víctor, que són vegetarians, i que aquell dia es van haver de conformar amb una mica d’arròs bullit i quatre verdures al vapor.