Kuala Lumpur: Emilia
Ja sabeu que per nosaltres couchsurfing no és només una manera d’estalviar diners en allotjament, sinó principalment una forma de conèixer gent local. És per això que no enviem 20 sol·licituds de cop, sinó que seleccionem bé les persones amb qui volem conviure uns dies i només enviem un parell de sol·licituds a la vegada. Però en el cas de Kuala Lumpur, després d’unes quantes negatives i no-respostes, pocs dies abans d’arribar-hi vam fer un últim intent desesperat demanant a 4 persones més si ens podien allotjar, i 3 ens van contestar que sí.
I encara que no us ho sembli, això és una mala jugada, perquè havíem de dir “no, gràcies” a dues persones. Després de mirar bé els perfils de couchsurfing, ens vam decidir per l’Emilia, i potser no la vam acabar d’encertar. L’Emilia és una noia de 34 anys, que viu sola amb els seus dos gats, i que segons ens va dir, treballa en una empresa de “Health and Beauty”, encara que no ens va donar gaires explicacions més (nosaltres tenim una altra teoria, però no l’exposarem aquí).
El seu pis es troba a una mitja hora del centre, entre caminar i el metro. És un pis força gran i nosaltres vam dormir en una habitació amb dos llits, i amb un lavabo per nosaltres al costat.
Amb l’Emilia no hem coincidit gaire pels seus horaris, ja que treballa des de les 5 de la tarda fins la mitjanit, i per tant, tornava a casa quan nosaltres ja dormíem. Això sí, al matí s’aixecava més o menys d’hora i ens preparava l’esmorzar. Cada dia ens feia una cosa diferent: un pa de pessic cuit al vapor, unes creps farcides, una mena de bunyols… Hem intentat compartir amb ella més estones i dos dies hem anat a dinar junts, però la veritat és que no tenim gaire en comú i l’Emilia no és que tingui molta conversa.
Amb qui sí ens hem relacionat i força ha estat amb la Lucky i en Viti, els gats de l’Emilia. En Viti és més jove i més sociable; ens rebia cada dia amb uns miols de benvinguda i se’ns refregava una bona estona. La Lucky és més tímida i independent, però també es va rendir a les carícies del César.
En definitiva, no és que hàgim estat malament -ni molt menys- a cas a de l’Emília, però ens hagués agradat tenir una mica més de feeling; la nostra relació amb ella ha estat cordial, però un pèl freda.