George Town, darrers dies a Malàisia

Després de descartar Tioman i del nostre pas per Cameron Highlands, ja vam anar veient que la nostra ruta per Malàisia s’escurçaria una mica. Però abans de marxar del país, i tenint clar que les platges ja les trepitjaríem a Indonèsia, vam anar una mica més al nord, fins a George Town.

George Town es troba a l’illa Penang, connectada amb la península per un ferri i dos ponts. La ciutat té més de 500.000 habitants, i la seva part antiga és patrimoni cultural de l’UNESCO des del 2008 (com Melaka). Nosaltres vam arribar-hi amb en Pedro i en Víctor, i mentre recorríem el centre històric tot buscant un hostel bo, bonic i barat, vam tenir la sensació d’haver-nos traslladat al passat. Tota aquesta zona és plena de carrerons estrets, amb edificis baixos, en general força ben conservats. Ens van recordar aquelles pel·lícules americanes en blanc i negre.

Amb 4 dies per endavant, vam decidir prendre’ns George Town amb calma i anar descobrint-la sense presses. Així, vam poder passejar pels seus carrers sense la pressió d’haver-ho de veure tot en 2 dies. Vam dedicar el primer dia a veure els edificis més emblemàtics de la ciutat: la mesquita Kapitan Keling, la catedral de l’Assumpció o el City Hall.

Una altra zona de la ciutat que es mereix –si més no- un cop d’ull són els Clan Jetties. Són uns molls construïts al segle XIX, on originalment hi vivien els comerciats, pescadors i els propis treballadors del moll. Són cases tradicionals de fusta, construïdes sobre l’aigua. En moltes d’aquestes cases encara hi viu gent, però el moll més turístic és ple de botiguetes de souvenirs.

Però una de les coses que més ens va agradar va ser recórrer George Town –mapa en mà- buscant els diferents llocs on hi ha algun exemple de street art. Aquestes obres d’art urbà van sorgir del projecte “Mirrors George Town” al Festival de George Town del 2012, i avui dia són un dels atractius turístics de la ciutat.

Alguns són només pintures a les parets, i d’altres integren objectes reals dins l’obra, formant el que ells anomenen “3D street art”. Ens va agradar tant aquest concepte, que vam acabar fent una ruta per tota la ciutat, buscant totes les obres d’art que ens marcava el mapa.

Gràcies al fet d’estar més dies a la ciutat, vam poder evitar fer aquesta ruta el cap de setmana, durant el qual vam veure cues de fins a 15 persones esperant per fer-se la foto davant les obres més famoses, en posicions força ridícules, la veritat.

 

 

 

 

 

 

 

Un altre recorregut que vam fer va ser el de les vinyetes de ferro que també hi ha per tot el centre històric. La majoria parodien alguna situació del passat, i amb ella parlen d’alguna cosa relacionada amb el carrer on es troben; a vegades expliquen el nom, parlen dels comerciants d’aquell carrer, etc.

Parlant amb en Pedro i en Víctor, vam decidir que també ens venia de gust una mica de natura, i havíem llegit que en el Penang National Park, a una hora en bus de George Town, s’hi podien fer algunes caminades interessants. Vam matinar força per arribar-hi d’hora, ja que en els dies anteriors havíem comprovat que pràcticament cada dia, a mitja tarda es posava a ploure a bots i a barrals.

Només arribar ens vam haver de registrar i vam veure que teníem dues opcions. O bé vorejàvem la costa nord per arribar fins el far passant per Monkey Beach (l’única platja del parc on es permet banyar-se), o bé creuar tot el parc fins la costa oest, passant per la platja de Kerachut, i arribant fins a Teluk Kampi.

Vam escollir aquesta segona opció perquè era més llarga i presumiblement hi hauria menys gent pel camí. Ens vam trobar amb un camí força exigent, pel mig de la jungla i ple de pujades i baixades, amb una humitat del 100%, que va fer que les 2 hores i vint que vam trigar en fer-lo, es convertissin en una llarga sessió de sauna. L’esforç va valer molt la pena perquè en arribar a Teluk Kampi ens vam trobar amb un platja molt maca, i amb només amb un parell de locals. La bandera vermella no ens va permetre banyar-nos, però tampoc ens va saber greu.

Per nosaltres, aquests han estat els darrers dies a Malàisia, un país en el qual no vam començar massa bé, però que ens ha anat agradant més i més amb el pas dels dies. Només ens ha faltat poder gaudir d’alguna de les seves illes i platges, amb aigües cristal·lines i sorra blanca, on el snorkel val molt la pena. Haurem de tornar en una altra ocasió!

A Penang no només ens acomiadem de Malàisia, sinó també del Víctor i el Pedro, amb qui hem compartit pràcticament tota la ruta per aquest país. Tot indica que això només és un “fins aviat” i potser els nostres camins es tornen a creuar a Bali. Una abraçada, nois! Gaudiu molt de Borneo!