Ubud, temples i camps d’arròs

Després de més d’una setmana de platja, ens en anem cap a Ubud. Per fer aquest trajecte en mode “backpacker”, cal agafar un bemo (furgoneta) fins a Singaraja, un bus fins a Denpasar i des d’allà un altre bemo fins a Ubud; tot plegat per fer només 70 km. Nosaltres vam decidir que els diners que ens havíem estalviat en l’allotjament a Lovina els podíem invertir en un shuttle bus directe a Ubud (125.000 rupies amb Perama).

A Ubud havíem contactat amb un couchsurfer, que ens havia d’allotjar a casa seva. Però el dia abans ens va escriure un missatge dient que havia de marxar fora per feina, però que la seva dona ens esperava. Ens va costar trobar la casa, i quan finalment hi vam arribar, entre que la dona d’en Made no parlava anglès i que l’habitació era una mica “cuchitril”, vam decidir marxar i buscar un guesthouse. No ens cansarem de dir que nosaltres no fem couchsurfing només per estalviar diners, sinó per compartir amb famílies locals. I tenint en compte que en Made no hi era, que amb la seva dona no ens podíem comunicar i que a sobre l’habitació no era massa agradable, vam creure que allò no ens aportaria gaire.

Així que vam començar el periple per buscar allotjament. Vam entrar a preguntar a 7 o 8 guesthouse, on ens van donar preus des de 200.000 fins a 400.000 rupies (12-25€), però al final vam trobar un homestay que estava de conya, i on vam negociar 5 nits a 180.000 rupies (11€) amb esmorzar i wifi. I a més de tenir una habitació ben maca, amb bany privat i un porxo per nosaltres, vam triomfar i molt amb l’esmorzar!

A Bali en general, però a Ubud especialment, és molt comú que a dins les cases particulars o els guesthouse hi hagi petits temples. Els balinesos es passen la vida fent ofrenes als seus Déus, i cada matí les dones reparteixen ofrenes per arreu: flors, menjar, encens… Això li dóna un ambient molt agradable a la ciutat, però cal vigilar on poses els peus, per no trepitjar aquestes ofrenes quan camines pel carrer.

Els primers dies a Ubud te’ls passes aturant-te cada dos per tres per mirar les entrades de les cases, preguntant-te si és algun temple o simplement una casa particular. Moltes d’aquestes entrades tenen escultures de tipus religiós-mitològic i grans porticons decorats.

A més dels grans temples de la ciutat dels quals ja us en parlarem més endavant, també n’hi ha de més petits, però generalment estan tancats als turistes, només s’hi pot entrar per pregar. Són autèntiques obres d’art a nivell escultòric i val la pena aturar-se una estona a mirar-los pr fora, encara que no s’hi pugui entrar.

Una de les coses que més ens ha agradat són les portes d’entrada als patis interiors dels guesthouse, decorades amb motius florals de colors, i amb una figura de Ganesha, el Déu hindú amb cos humà i cap d’elefant, protector contra les adversitats, patró de les arts i les ciències i Déu de la intel·ligència i la saviesa.

A més de passejar pels carrerons d’Ubud, també es pot fer alguna caminada pels voltants, en especial un parell de rutes per veure els camps d’arròs típics d’aquesta zona. El camí que vam fer nosaltres comença a Jalan Raya Ubud, just al costat de Warwick Ibah Luxury Villas i només creuar el riu et trobes amb un dels nombrosos temples de la ciutat, el Pura Gunung Lebah. Una llàstima que no es pogués entrar, perquè des de fora tenia molt bona pinta. Tot seguit comença una petita pujada a un turonet envoltat d’un paisatge selvàtic.

Una vegada passat aquest turó s’arriba a una zona més rural. Aquí vam veure que alguna cosa s’estava coent aquells dies ja que tothom -homes, dones i nens- anaven vestits amb les seves millors gales i estaven preparant ofrenes a prop dels temples.

A uns 40 minuts de la sortida ens trobem amb la primera zona de camps d’arròs. És una pena que el dia no acompanyi gaire i amb els núvols no es pugui apreciar del tot el verd del paisatge. Tot i així les vistes són molt maques, encara que creiem que el millor encara està per arribar.

En aquest moment i seguint les indicacions de la guia, agafem una carretera local amb forta pujada que ens porta fins a una altra zona amb plantacions d’arròs. Aquestes les podem gaudir des de dins, ja que les creuem literalment.

Anem seguint petits camins amb arròs a banda i banda i sort en tenim de portar el mòbil amb l’aplicació maps with me, perquè sinó encara estaríem per allà dins fent voltes.

I aquesta darrera foto va dedicada a la gent que cada vegada que veu un camp d’arròs es pregunta: Però l’arròs, on és? Tant a la Xina com a la primera part d’aquesta caminada encara no havíem vist plantes d’arròs prou madures, com per a que es veiessin els grans d’arròs. Però per fi, us ho podem ensenyar!

Encara ens queden més coses a fer Ubud, però us ho explicarem en el proper post.