A Mèxic ens hem posat les botes. Veníem de Nicaragua i Guatemala, on per diferents motius no vam tastar gaires plats típics. Amb Mèxic hem trencat aquesta mala ratxa, primer perquè menjar era molt barat i segon i més important, perquè la cuina mexicana, si més no la yucateca, és molt bona.
Comencem pels aperitius. Hem descobert que les tapes gratis amb la beguda no és una cosa exclusiva del sud de la península ibèrica. Aquí li diuen botanas, i normalment te les posen al restaurant, quan demanes la beguda, abans dels plats principals. Poden anar des d’uns nachos, fins a plats més elaborats.
I si no et ve de gust entaular-te, sempre pots menjar-te uns antojitos. Dins d’aquesta categoria, trobem tamales, empanadas, quesadillas, sopes, panuchos, salbutes, tacos i tostadas. Nosaltres els hem provat tots, i som incapaços de decantar-nos per un en particular. A més, dintre de cada subcategoria, cal afegir que sopes, panuchos, salbutes, tacos i tostadas poden ser de pollastre, vedella o pastor (carn de porc marinada amb espècies i rostida en un pal d’aquells dels kebabs).
Les quesadillas, com el seu nom indica, són tortillas de maiz farcides de formatge –les més simples- i amb qualsevol altra cosa al mig les més complexes: des de carn fins a chicharrón o vegetals. Les empanades no cal que expliquem que són perquè són com les d’allà, però sí que vam provar-ne unes de molt bones de formatge i hoja de chaya. I per últim els tamales: a Mèxic n’hi ha més de 500 tipus diferents, i estan fets amb massa de blat de moro i farcits de carn. Nosaltres vam menjar un tamal horneado a Campeche que estava realment bo.
I els antojitos són més bons si li poses una mica d’alguna de les salses picants que et posen a tot arreu. Aquí hem descobert que a part dels jalapeños estan els habaneros, un dels pebrots més picants del planeta terra. Aquí hem de dir que un dels dos ha provat totes i cadascuna de les salses, quan més picant millor.
Un altre dels plats típics de la cuina yucateca que hem tastat ha sigut la sopa de lima. Després d’uns dies de massa picant, l’estómac de la Mònica va dir prou i l’única cosa que va poder menjar va ser aquesta deliciosa sopa. Un altre plat típic, en aquest cas de la zona de Campeche, és el chile relleno. És un pebrot verd farcit de carn picada i formatge amb salsa de tomàquet per sobre.
I pels que us agrada el menjar mexicà, ara toca parlar d’uns clàssics: la cochinita pibil, les enchiladas i las fajitas, encara que la Vera, la nostra host a Cancún, es va encarregar de recordar-nos que les fajitas no són un plat mexicà, sinó més aviat ianqui (comida tex-mex). La millor cochinita que hem menjat va ser a un cutre-bar de carretera a les afores de les ruïnes maies de Cobá. I d’enchiladas n’hem menjat a restaurants i casolanes. Ens les va preparar la Vera per esmorzar!! I encara que l’aspecte era força diferent, estaven igual o més bones que les altres.
I com que no ens hem estat de res, també hem tingut temps de menjar peix. De les 3 setmanes que hem estat a Mèxic, n’hem passat més de la meitat a la costa, així que hem tret profit de l’ocasió. Esment especial es mereix el festival que ens vam regalar a Campache, després de tot el matí caminant. La Mònica es va demanar peix arrebossat amb coco ratllat i el César peix al ajillo.
I per acabar, abans de deixar-vos com sempre amb les cerveses, hem de parlar-vos del picant en els snacks. Així ens hem fet addictes als Takis fuego y limón ardiente, que amb el seu nom ja ho diuen tot. Probablement són els snacks més picants que hem menjat a la vida. Hem rigut molt veient els noms que li posen a les bosses de patates: Doritos Infierno!, o fins i tot els inofensius Fritos, que en la versió mexicana porten chorizo i chipotle!
I ara sí que us deixem amb les cerveses. Aquí hem de fer dos comentaris: el primer que hem posat fotos de llaunes per primera vegada per que la mítica Tecate, no fa -o al menys així ens ho han dit-, cervesa en format ampolla. I en segon, lloc preneu atenció a la llauna de Sol limón y sal, un gust curiós però que ens va agradar molt. El que no ens vam atrevir a tastar va ser la Sol Clamato, cervesa amb un toc de clamato, que és una barreja de tomàquet, ceba, api, espècies i un toc de cloïsses!!
