La nostra primera setmana a Kathmandu ens vam alimentar bàsicament de chowmein i momos. El chowmein són uns fideus saltejats amb verdures, que poden portar també ou, pollastre o carn de búfal. És un plat econòmic i que et deixa força tip. La qualitat, depèn –i molt- del lloc on el demanis.
Els momos són uns farcellets que poden ser farcits de diferents coses: verdures, pollastre, carn. Depenent de lloc, són més o menys picants, com també ho és la salsa de tomàquet i fruits secs que els acompanyen. Hi ha 3 maneres de coure’ls; la més comú és fer-los al vapor, però també poden ser fregits o en una mena de sopa picant. A nosaltres ens van encantar!
Poca cosa més vam tastar, a banda d’algun que altre aperitiu, que si som sincers, ni tan sols sabem ben bé què era ni el nom que tenia. Unes vegades el vam demanar, com el cas del kaja set (un plat combinat amb cigrons torrats, blat de moro tipus kikos, etc…) i unes altres ens el van posar.
Del que sí ens en vam fer un fart va ser del plat nacional del Nepal, el dal bhat. Literalment és arròs (dal) amb una mena de sopa de llenties (bhat), que generalment s’acompanya d’un fregit de verdures o carn. En el nostre cas, a l’orfenat, menjàvem això dos cops al dia, i l’acompanyament eren SEMPRE verdures picants. Als nens no semblava importar-los menjar cada dia de la vida el mateix; a nosaltres se’ns va fer una mica avorrit, i menjar-ho a les 9 del matí es feia una mica costa amunt.
Pel que fa a les cerveses, no en vam tastar gaires, ja que només en vam poder trobar fredes a Kathmandu, i tampoc eren precisament barates.
