Hem estat un mes a Nicaragua, però la veritat és que no hem tastat gairebé res de la seva gastronomia. La raó és ben senzilla: vivíem al centre històric de Granada i tots els restaurants estaven pensats per turistes, així que tot el que es podia trobar era cuina internacional.
Els primers dies vam demanar consell a la gent de l’associació i ens van recomanar uns menjadors locals, on per 2 € dinàvem un plat combinat amb beguda. Allà podies escollir entre carn “desmechada”, fajitas, costelles de porc i acompanyar-ho amb arròs, frijoles i maduro (talls de plàtan fregit). La primera setmana alternàvem el menjador amb cuinar-nos alguna cosa a casa, fins que un dia vam veure caminar “a sus anchas” un animalot entre les safates i vam decidir que era millor cuinar més sovint a casa ;).
El cap de setmana que vam passar a la platja a prop de León, va servir per tastar una mica de peix. L’únic peix que havíem vist fins aleshores a Granada era el Fish & Chips del pub irlandès. Així que aprofitant que hi havia graella, vam menjar un peix sencer del qual no ens recordem del nom, però que era ben fresc i estava boníssim!!
L’únic plat autènticament nicaragüenc que vam tastar ens el va preparar la tieta de la Renée, la mestra amb qui treballava la Mònica, que ens va convidar a dinar a casa seva després del nostre darrer dia a l’escola. Ens va fer Indio Viejo: una mena de pasteta que quan la vam veure realment no venia gaire de gust menjar-se-la, però un cop la vam tastar ens va encantar. Està feta amb farina de blat de moro, carn de vedella i un sofregit de tomàquet, ceba i chiltoma (pebrot) i a més pora el toc especial de la menta.
Entre les fruites que es podien comprar tant al mercat com a les parades dels carrers (molt econòmica, per cert) n’hi havia una que ens cridava l’atenció especialment, ja que tots els nens en menjaven cada dia a l’escola. Eren els cocotes, una fruita petita amb un pinyol força gros a dins, amb la pell una mica dura i similar a una pruna poc madura, i amb un toc amargant.
Per últim, com sempre, us deixem amb fotos de les poques cerveses que es poden trobar a Nicaragua. Hem afegit en aquest cas una foto del Macua, cocktel nacional de Nicaragua fet amb ron, suc de guayaba i suc de taronja. A tots els bars del carrer La Calzada (carrer principal de Granada) podies podies fer 2×1 cada tarda per només 1,5/2 €.
