A Rússia hem fet couchsurfing a totes les ciutats on hem estat, i gràcies a això hem pogut tastar molts més plats típics de la gastronomia russa. El primer ens el va preparar la Julia a St. Petersburg, i ens va dir que era un plat que solien menjar per Cap d’Any. Es diu seledka pod shuboj, però és coneix com a shuba i és una mena de pastís fred de patata, pastanaga, remolatxa, maionesa i peix. Es va muntant per capes i té un gust força peculiar, on contrasten el dolç de les hortalisses amb el salat del peix. Tot i que mentre ho preparava la Julia ens va dir que segurament no ens agradaria, a nosaltres ens va encantar!
A Moscou, amb la Tamara i l’Anton, vam tastar els pelmenia, una mena de raviolis de carn que ells mengen acompanyats de Smetana, una crema agria que els russos utilitzen gairebé per tot. Quan vam ser a Kazan, la Svetlana ens va portar a un restaurant de menjar típic tàrtar, i allà vam menjar una cosa semblant, els manti, que és gairebé el mateix, però de mida més gran.
I parlant de la Tamara i l’Anton, també van ser ells qui ens van introduir a una beguda que mai haguéssim descobert per nosaltres mateixos: el Kvass. Es tracta d’una beguda feta per fermentació natural del pa, i que es considera no alcohòlica, tot i que té una mica menys d’un grau. Està a tots els súpers i botigues al carrer i els russos la prenen com a refresc. Fresquet, es deixa beure!
I precisament el Kvass és un dels ingredients principals d’una sopa freda que ens va preparar la Svetlana, l’okroshka. Quan ens va dir els ingredients de la sopa (cogombre, raves, ou dur, una mena de salsitxa tipus choped, maionesa i Kvass), ens vam espantar una mica. Però després va resultar que la combinació era molt bona i fins i tot vam repetir!!
Amb la Svetlana, de fet, va ser amb la que més coses vam tastar. Així, el dia que vam anar al restaurant tàrtar, també ens va recomanar un parell de dolços típics: un pastís d’arròs i panses anomenat gubadja i unes altres postres fetes a base de farina i mel, el chak-chak.
Aquell mateix dia, la Svetlana va comprar al súper un altre dolç, el talkich kaleve. Són uns cons molt lleugers però molt dolços, fets de fils de sucre. Boníssims!
A Irkutsk, amb l’Ilya vam tastar el pilaf, un arròs saltejat amb pastanaga, ceba, espècies i carn. Aquest es cuina en una mena de brou, i s’hi pot afegir diferents tipus de carn, peix o fer-lo vegetarià.
I en l’apartat de peix, vam tastar dos tipus de peix ben diferents, però tots dos molt típics de Rússia. El primer és el vobla, un peix assecat al sol, que els russos es mengen com a aperitiu, acompanyat d’una cervesa. Té un gust bastant fort i a nosaltres ens va recordar molt a la moixama. L’altre va ser al llac Baikal, on vam provar el típic peix fumat, molt fresc i saborós. Ens va cridar l’atenció que en algunes parades del transsiberià hi hagués dones venent aquest tipus de peix fumat sencer.
I no podem parlar de Rússia, sense fer una menció al vodka. Als supermercats, feia feredat veure la quantitat d’ampolles i marques diferents que es poden trobar. Quina barbaritat! Desconeixem el consum de vodka per càpita, però hem llegit que un de cada 4 russos mor abans dels 55 anys a causa de l’abús d’aquesta beguda alcohòlica. Ells acostumen a prendre-se’l sol, però amb la Tamara i l’Anton vam tastar un parell de combinats que ens van agradar força. Especialment ens va agradar molt un xarrup de vodka, licor de nabius i tabasco.
I per acabar, us deixem amb les diferents cerveses que hem pogut tastar a Rússia. Eren bastant fluixetes, i encara que sembli que n’hem provat moltes, n’hi ha encara moltes més. I atenció a una dada curiosa: hi ha diverses marques que fan cervesa en ampolla de plàstic!