Rio de Janeiro, núvols i calor

Massa dies sense actualitzar el blog! Rio és una ciutat molt gran, amb molts llocs interessants a visitar i amb distàncies molt llargues. A això cal afegir-hi que hem tingut la nostra primera experiència a Couchsurfing i que a les nits, després de patejar-nos la ciutat, hem estat conversant amb el Rodrigo i la Carol, i no hem pogut dedicar gaire temps al blog.
Rio de Janeiro ens va rebre amb 32 graus i un sol espatarrant, però en els darrers tres dies ha estat força ennuvolat. Amb la primera clariana, vam aprofitar per anar al Pão de Açucar, visita obligada a la ciutat per tenir-ne una visió panoràmica.

DSCN0929DSCN0921

 

 

 

 

 

 

Per pujar-hi, cal agafar dos bondinhos (telefèric amb capacitat per 65 persones) primer fins el Morro da Urca i després fins al Pão de Açucar.

DSCN0940Una altra de les visites obligades a aquesta ciutat són les platges, mundialment conegudes. Tot i que no feia sol, vam anar passejant des del barri de Botafogo fins a Ipanema, passant per Copacabana. Són platges de molt renom, però les vam trobar força brutes, sobretot la sorra. Aquí encara hi ha una manca de consciència cívica en una part important de la població, i segons ens han explicat, la Prefeitura de Rio (ajuntament) està començant a imposar multes als qui llencen la brossa a terra.

DSCN0967

Ahir al matí, a banda dels núvols, plovia una mica, i vam decidir anar a la Lagoa i al Jardí Botànic. Inicialment va ser una opció condicionada pel temps, però va valer molt la pena. Vam estar més de tres hores voltant; primer vorejant part de la Lagoa (que tenia el seu encant amb els núvols baixos i una pluja fina però constant) i després a dins del Jardí Botànic. Tot i que l’orchidiari estava tancat per obres, vam gaudir molt del passeig entre espècies tropicals de la mata atlàntica, palmeres i el jardí japonès.

Ja us vam explicar que São Paulo era un caos pel que fa al trànsit; i Rio tampoc no es queda curta en aquest sentit. Aquests dies hem pogut observar que la ciutat està plena de taxis i autobusos, i que tots ells condueixen com bojos, i parlem per experiència pròpia. Agafar un onibus és un esport de risc en aquesta ciutat. Sortint del Jardí Botànic vam agafar un bus per tornar a casa, i en una hora i vint de trajecte, les vam veure de tots colors: derrapades en les corbes, avançaments entre autobusos de la mateixa línia, frenades vint metres després de la parada i saltar-se semàfors en vermell. En fi, una experiència força curiosa, per dir-ho d’alguna manera.