El Calafate: Carlos, Aisha (y Corchito)
Buscant host a El Calafate ens vam trobar amb el perfil d’en Carlos, un noi de Misiones de 27 anys. Fa 3 anys viu i treballa com a cuiner a El Calafate. Des del primer mail ens va semblar molt bona gent i després de passar uns dies a casa seva tenim clar que no ens vam equivocar.
En Carlos viu a un petit departamento de dos piezas (habitacions), i una d’elles és per als surfers. Hi té un matalàs de dues places a terra, on hi hem dormit 4 nits. Però aquest no és l’únic llit per a convidats que té. Al menjador hi ha una flassada per en Corchito, el Beagle del veí, que el Carlos ha adoptat, perquè el seu amo el fa dormir al carrer.
Ja ens va avisar que degut als seus horaris normalment no té gaire temps per compartir amb els seus convidats. Treballa des de la tarda fins a la matinada i acostuma a dormir pels matins, però tot i això nosaltres hem pogut compartir amb ell i la seva amiga Aisha, un parell de dinars i una conversa de matinada. Ens ho hem passat molt bé a les sobretaules.
Aquest era un tema que teníem molt clar quan ens vam decidir a fer couchsurfing en el transcurs del viatge. No només donaríem importància als llocs que visitaríem sinó també a les persones que ens trobaríem pel camí. Va ser curiosa una conversa amb una noia austríaca a la terminal d’autobús, després de tornar plegats de veure el Glaciar Perito Moreno i comprant els bitllets per anar a El Chaltén. Quan li vam dir que ens quedàvem 2 dies més a El Calafate la seva pregunta va ser: I què hi ha per fer dos dies més a El Calafate? Llavors li vam explicar que estàvem a casa d’en Carlos i que volíem compartir amb ell i l’Aisha un parell de dies. Cuinar-los alguna cosa típica (escalivada), menjar “cordero patagónico”, prendre plegats un “fernet con cola”…
No ens en penedim d’aquests “dies de més” que hem passat a El Calafate. Hem parlat de futbol, d’hèrnies discals, de Barcelona, de viatges, de menjar òbviament. I tal i com està sent la tònica en aquestes experiències couchsurferes, en Carlos ja sap que el dia que vulgui tindrà un lloc on estar-se si vol venir a Barcelona. Això sí, haurà d’esperar a que tornem de la nostra aventura 😉
Paisaje i paisanaje deia Machado. A mi, com a vosaltres, sempre m’ha agradat més el segon que el primer.
Estem gaudint de tots dos!! Els paisatges, sense la gent amb qui els compartim, no serien el mateix. Petons!