Esquel, al mig de la Ruta 40
Després de 17h dins l’autobús més incòmode des que vam sortir de Barcelona, arribem a Esquel. Tot el camí des d’El Chaltén es fa per la famosa Ruta 40, que tant agrada als turistes i tan poc a la gent d’aquí. És la ruta més emblemàtica del país (es podria comparar a la Route 66 dels EUA). Va paral·lela a la Cordillera de los Andes de nord a sud i almenys a la Patagònia, té kilòmetres i kilòmetres de paisatges monòtons, i alguns trams de ripio (sense asfaltar).
Esquel és una ciutat de 32.000 habitants, situada en una vall i envoltada de muntanyes. L’atractiu turístic més conegut és el tren de vapor Viejo Expreso Patagónico, conegut com La Trochita. Avui dia encara funciona amb les locomotores originals en un petit tram des d’Esquel fins a Nahuel Pan. Nosaltres no vam pujar-hi, perquè no surt cada dia, així que només la vam veure aturada a l’estació.
A Esquel també es poden fer un parell de caminades: pujar al Cerro de la Cruz o anar fins a la Laguna La Zeta, a uns 4 km de la ciutat. Aquesta segona començava a prop de la casa de la Daniela i en Maxi, així que vam anar-hi a passar la tarda. El millor de tot va ser que estàvem sols; en aquesta època de l’any no hi ha gaire turistes a Esquel.
Un altre atractiu d’aquesta zona és el Parque Nacional Los Alerces, a uns 40 km d’Esquel. Vam llogar un cotxe, compartint despeses amb la Fanny i el Nico, una parella de francesos. La idea era passar tot el dia al parc, però vam tornar a no tenir sort amb el temps, i al poc de ser-hi, va començar a ploure. Així que ens vam apropar a la passarel·la sobre el Río Arrayanes, amb vistes al Lago Verde. En dies assolellats es pot gaudir del color verd que dóna nom al llac.
Al Parc et recomanen que vagis a veure certs punts d’interès. Alguns d’ells semblen una broma, com les pintures rupestres: 4 dibuixos mal comptats. I alguns altres, com la Cascada Irigoyen, que sí que recomanem visitar.
Resumint, Esquel no dóna per gaire més, però nosaltres ens emportem un molt bon record de l’estada a casa de la Daniela i en Maxi (veure post Couchsurfing).
Quin tren mes bonic, apart del paisatge, es clar.Molts petons.