Cafayate: vins, paisatge i història

Tot i que Mendoza és coneguda per ser la capital argentina del vi, hi ha una altra petita població més al nord, Cafayate, on també es fan bons vins. La clau de la seva producció vinícola és que el poble està a 1700 metres d’alçada, envoltat per les muntanyes de los Valles Calchaquíes, i hi ha vinyes fins a gairebé 3000 metres.

Hi ha una varietat de raïm autòcton de la zona, el torrontés, amb el qual es fa un vi blanc molt aromàtic i dolç a l’olfacte, però sec en boca. Fresquet, entra sol! Com us podeu imaginar, hem hagut de fer un recorregut per les diferents bodegues del poble, on fan visites guiades i degustacions a preus molt econòmics.

Hi ha des de petites bodegues ecològiques com Nanny, fins a més grans com El Esteco.

Les visites guiades solen ser força curtes (d’uns 20 minuts), però de totes en treus alguna cosa que no sabies. Després de visitar 5 bodegues (no totes el mateix dia, jeje) i degustar els seus vins, la nostra conclusió és que el torrontés és un vi molt agradable de beure, però els vins negres són d’alta graduació alcohòlica (14-14,5º) i alguns costen una mica de beure.

Hem vist dues maneres de fer créixer les vinyes: en parral i en espaldera. La primera s’utilitza per les varietats de vi blanc, ja que l’ombra de la pròpia planta protegeix el raïm. Pel raïm negre amb pell més gruixuda i que aguanta més el sol s’utilitza el mètode d’espaldera.

Un altre highlight del Cafayate és la Quebrada de las Conchas. Ja us hem dit que estem a 1700 m d’alçada i el paisatge aquí no te res a veure amb tot el que hem vist fins ara. La Quebrada és una reserva natural, per on transcorre el riu Las Conchas, amb formacions rocoses de colors vermellosos i de geoformes ben curioses que es poden visitar al llarg de la ruta 68.

Hi ha diferents punts per visitar, distribuïts al llarg de 50 km. Si no tens cotxe ho pots fer o bé llogant unes bicis (és una matada amb el sol que cau) o bé pagant un tour que et va portant a cadascun dels punts.

Nosaltres vam anar amb l’agència Puna i van ser 5 hores amb en Juan, el xofer i guia, que va fer que aquesta excursió organitzada (tot i que nosaltres no en som gaire partidaris) valgués molt la pena.

En Juan, no només ens va fer de xofer, sinó que ens va fer caminar, escalar i fins i tot fer alguna que altra contorsió. 😉 El grup estava format per una italiana de Torino, un xilé de Santiago, una parella de Lyon i l’Alicia, porteña de 72 anys que ens va donar una lliçó a tots. La seva frase era: Si piensas que puedes hacerlo, puedes hacerlo! Així va ser la primera a enfilar-se per les pedres i baixar per llocs que a nosaltres ens feien com a mínim respecte.

Per últim, hem anat a visitar les ruïnes dels Quilmes, l’assentament precolombí més gran del país. Allà, per 20 pesos, un guia local t’explica la història de com els espanyols van gairebé acabar amb aquest poble, després d’anys i anys de resistència dels indígenes. Quilmes vol dir “entre cerros”, i així el poble estava construït entre muntanyes, amb fortificacions per protegir-se de l’enemic.

Aquesta barreja de vins, paisatge, excursions i història ens ha agradat molt. Per això us recomanem que si algun cop veniu a Argentina, no us perdeu Cafayate! Nosaltres seguim cap al nord.