San Pedro de Atacama
San Pedro de Atacama és un poble del nord de Xile a on es pot arribar des del nord d’Argentina a través del Pas de Jama a 4200 m d’altitud. Vam agafar el bus cap a Atacama des de Purmamarca i el camí fins a la frontera amb Xile és espectacular.
A San Pedro només hi hem estat 3 dies, però si tens temps i calers pot estar-t’hi una setmana fent activitats. És un poble que viu pel turisme, amb més de 100 allotjaments i més de 50 agències de turisme. Les agències tenen una sèrie de tours que anomenen clàssics: Valle de la Luna, Laguna Cejar, Lagunas Altiplánicas i Geysers del Tatio i una altra sèrie d’activitats especials: pujada als volcans, Salar de Tara, Termas Puritana, observació d’estels… Totes tenen preus similars i es recolzen entre elles. D’aquesta manera, tu pots contractar una activitat amb una agencia i acabar fent-la amb una altra si no tenen prou gent per omplir un grup.
Nosaltres menys les Lagunas Altiplánicas, que ens han dit que en veurem de millors en el tour cap al Salar de Uyuni, hem fet els altres tres tours clàssics. El primer va ser la Laguna Cejar, una llacuna al mig del salar d’Atacama amb una concentració de sal set vegades més alta que el mar a on és impossible que t’enfonsis. Aquesta llacuna ara està protegida i el bany el pots fer a la llacuna del costat, Laguna Piedra, de les mateixes característiques.
La següent parada és a los ojos del salar, dues grans basses d’aigua dolça al mig del salar amb més de 25 m de profunditat, que porten l’aigua de la cordillera dels Andes a la Laguna Tebenquiche.
I la darrera parada d’aquest tour és la Laguna Tebenquiche. Aquí vam esperar a la posta de sol amb un pica pica i un Pisco Sour mentre gaudíem dels colors blaus i verds de l’aigua que contrasta amb el blanc de la sal.
El segon dia vam anar al Valle de la Luna i al Valle de la Muerte. A pocs km de San Pedro es troba un espectacle de sorra, roques i sal que recorda el que podria ser la superfície lunar. Allà pots veure primer des d’un mirador la immensitat de la vall i després fer un mini trekking pel mig. Com podeu veure a les fotos, en aquest mirador es troba el lloc des d’on el correcamins li llença la pedra al coyote, mic mic!!
Després es fa un recorregut pel Valle de la Muerte, amb tonalitats més vermelloses i s’acaba el tour pujant a una gran duna des d’on es pot gaudir d’una posta de sol espectacular.
El tercer tour ha estat als guèisers del Tatio. El Tatio és un camp de guèisers a 4320 m al qual dóna nom un volcà inactiu. L’excursió comença a les 5 del matí per tal de poder arribar als guèisers abans que surti el sol, quan la diferència tèrmica és més gran i l’activitat és més alta. Nosaltres hem arribat cap a les sis i mitja del matí a una temperatura al voltant dels 7 graus sota zero.
Després d’un esmorzar sota zero i un cop ha sortit el sol, et pots ficar en uns banys termals. Encara que la temperatura ambient és molt freda, a dins de l’aigua s’hi està molt calentet.
Demà ja marxem cap a Bolívia, en un tour de 3 dies que ens portarà pel salar d’Uyuni. Com podeu veure, el nostre pas per Xile ha estat curt, però intens 😉
Quins records! Molt xules les fotos, jo en tinc algunes que son ben bé iguals 😉
També vaig estar a San pedro de Atacama… ara a Bolivia flipareu, a més a més es tot molt econòmic comparat amb Xile. Prepareu-vos per fred extrem, si aneu a veure els geisers de Bolivia estan a 5.000m! Hi ha un refugi, molt molt precari a la Laguna Roja on podeu dormir, però aviso que les condicions i hospitalitat son nefastes, sort en tenen d’aquells paisatges inolvidables. El Salar de Uyuni és fantàstic, ja em direu què us sembla la isla Pescado, allà en mig del paradís de sal… i a veure si em podeu dir si encara queda alguna cosa de l’estelada que vaig penjar al punt on tothom posa la bandera del seu pais! Quan arribeu a Uyuni podeu agafar el tren, es un viatge llarg on entra la pols per a tot arreu però també gaudireu d’un paisatge brutal durant el camí… bon viatge i seguiu disfrutant!!!!! Molts petons!
El tour ha estat increïble!! Potser ens han agradat més els dos dies a les llacunes altiplàniques i els guèisers, que no pas el salar, encara que aquest té un encant especial. L’illa del Pescado també és impressionant allà al mig del no-res. I sí, l’estelada continua al costat del Museo de Sal, i el César s’hi ha fet una foto que ja t’enviarem 😉 Molts petons i gràcies pels consells!
Tot el tour ha estat increïble! Potser ens han agradat més els dos primers dies a les llacunes altiplàniques i els guèisers, que no pas el Salar, que també té un encant especial. L’illa Pescada també és impressionant, allà al mig del no-res. I sí, l’estelada continua onejant al costat del Museo de Sal, i el César s’hi va fer una foto que ja t’enviarem 😉 Molts petons i gràcies pels consells.
Hola!!!!
Muy lindas las fotos, me gustó lo del agua calentita jaja. Espero novedades desde Bolivia.Besos
Recién llegamos a Sucre y este continente nos sigue sorprendiendo día a día. Gracias por seguirnos y muchos besos para todos!
Les fotos son acollonants! Pero el veritablement important es que hey trobat l’hábitat natural del Coyote I el correcamins!!!
Tot el Valle de la Luna estava ple de caixes ACME jeje 😀
Quines fotos mes fantàstiques,encara que mes bonic ha de ser veureu en viu i directe.Sembla un somni que vosaltres esteu vivint.Endevant,molta força,el mon us espera, i els seus habitants, es clar. Molts petons.
Ei!!! Buf! kina bona pinta q fa! Ens apuntem els 3 tours! Esperem q hagueu arribat bé a Potosí, nosaltres encantats amb Sucre, kina delícia!
Molts petons!
Hola parella!! Llàstima que només coincidíssim una estona, ens haguéssim quedat xerrant i compartint consells i experiències. San Pedro és una mica car però val molt la pena. Ara ja ens tenim fitxats! Qualsevol cosa anem parlant. Una abraçada i acabeu de gaudir de Sucre.