Dies de monestirs i convents a Arequipa

Després de la visita llampec a Puno, marxem a Arequipa. Abans de sortir, la Mònica ja tenia una mica de malestar intestinal, però a la mitja hora de començar el viatge en bus (i eren 6 hores fins a Arequipa), va començar a emblanquinar-se i a tenir suors fredes. Per sort, just al seient del darrere viatjava una parella, ell metge i ella infermera. De seguida li van donar dues pastilles (pel mareig) i ens van dir que el bus parava al cap d’una hora i que allà baixarien a comprar més medicaments. Mentre la Mònica passava pel lavabo de la terminal, la noia va anar a la botica a comprar la resta de pastilles pel “còctel”. I eren tan macos, que ni ens van voler cobrar els medicaments!

Però no tot havia de ser bona sort aquell dia. Només sortir de la terminal d’Arequipa, vam agafar un taxi. El taxista no coneixia el carrer on anàvem, però va dir que ja el trobaria. Després de mitja hora fent voltes, ens va dir que estava fart, que el carrer no existia i que ens deixava allà al mig d’un barri de vés a saber on i que ja ens espavilaríem. I eren les 10 de la nit! Vam aconseguir que ens deixés a un carrer una mica més gran, i allà vam agafar un altre taxi que sí ens va portar a lloc.

El centre d’Arequipa és molt maco. Tots els carrers dels voltants de la Plaza de Armas estan plens de casones, esglésies, convents… A la Plaça hi ha la catedral, que no hem visitat, perquè aquí tot es paga, i teníem altres prioritats.

 

 

 

 

 

Visita obligada és el Monasterio de Santa Catalina, fundat al 1579, 40 anys abans de l’arribada dels espanyols a Arequipa. És una mena de ciutat dins de la ciutat, amb carrers, claustres, patis i nombroses cel·les, més grans que alguns pisos d’avui dia. Tot plegat construït amb una pedra blanca porosa típica de la zona anomenada “sillar”, i alguns carrers pintats amb colors ben vius. Tot i fer la visita sense guia, ens hi vam passar més de dues hores passejant-hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

No tan coneguda però també molt interessant és la visita que volia fer la Mònica al Convento La Recoleta, fundat al 1648. Tenen una biblioteca de 23.000 llibres, fundada al 1661 quan Fulgencio Maldonado va donar la seva biblioteca privada al convent per crear un centre d’estudi i reflexió. Posteriorment, hi van arribar milers de llibres dels segles XVI fins al XVIII, publicats a Europa, i que van arribar a Arequipa en vaixell i mula, després d’uns viatges llarguíssims. Avui dia, la meitat dels llibres són de temes religiosos i l’altra meitat de tota la resta d’àrees de coneixement: ciència, historia, literatura, arts… Entrar en aquest espai, i que a sobre t’ensenyin un passadís secret on hi guardaven els llibres prohibits, és una mena de viatge al passat que no té preu!

 

 

 

 

 

Aquí també volíem fer la visita sense guia, però ens vam trobar amb l’Andrea, una guia joveneta que estava avorrida i que amb la seva simpatia distant al principi, va aconseguir que la seguíssim fins a la torre del campanar, tot i que no està oberta a les visites turístiques. Vam acabar sortint del convent mitja hora més tard de l’hora de tancament, i l’Andrea ens va ensenyar, de camí a casa seva, el barri de San Lázaro, on es va fundar la ciutat d’Arequipa.

 

 

 

 

Com ja ens vam adonar a Puno, aquí a Perú, els mercats són una altra cosa. El Mercado Central d’Arequipa fa molt de goig. És un edifici molt gran, ple de parades, i seria comparable a un mercat de Barcelona, però sense neveres.

 

 

 

 

A Arequipa només volíem estar-hi un parell de dies abans de començar el trekking de 3 dies al Canyó del Colca, però quan la Mònica començava a recuperar-se, el César va agafar el relleu en les visites constants al Sr. Roca. Per això, vam decidir agafar-nos un parell de dies de descans a casa de la Leonor i la Yola, de qui ja us parlarem ;).