Un nadal solidari

Com ja sabeu, cap al mes de febrer tenim intenció de fer una parada d’un mes a Granada (Nicaragua) per col•laborar amb La Esperanza Granada, una ONG que té una escola en aquesta ciutat. Però al nord d’Argentina vam coincidir amb dues noies, la Bea i la Loli, alemanya i gaditana, que ens van parlar del seu voluntariat a l’Aldea Yanapay, a Cusco. Així que abans d’arribar-hi, ens vam posar en contacte amb ells, per veure si podíem donar-los un cop de mà. Com arribàvem la setmana que s’acabava el curs, ens van proposar ajudar-los en la festa de fi de curs, i en una fira nadalenca, semblant a la nostra Santa Llúcia.

Primer us volem parlar una mica del projecte Aldea Yanapay, que va néixer fa 10 anys a Cusco. Avui dia compta amb l’escola, que es financia a través d’un restaurant, un hostal i el Centre Cultural, que ofereix activitats per a joves i adults a baix cost.

 

 

 

 

L’escola és un espai on els nens poden anar després de l’escola “oficial”. Molts d’aquests nens quan arriben a casa es troben sols, sense ningú que els pugui ajudar a fer els deures, o que simplement, estigui per ells. D’aquesta manera, l’Aldea Yanapay, no té només una funció educativa, sinó social. El primer que vam veure quan vam anar a visitar l’escola és que només arribar, tots els nens li fan una abraçada i un petó als “profes”, que són tots voluntaris. Vam estar parlant amb la Victòria, una de les coordinadores, i ens va explicar que a l’escola es dóna molta importància als valors i a l’afectivitat, que sovint els manquen tant a casa, com a l’escola oficial.

L’Aldea compta amb diferents espais, que funcionen com tallers: 2 sales d’art, una d’informàtica, una ludoteca i una aula per fer deures.

 

 

 

 

L’alma mater de tot plegat és el Yuri. Nosaltres creiem que la seva idea del projecte és molt bona, i que ajuda a uns nens que necessiten ser escoltats i estimats, però en tot això hi manca una milor organització i li sobra una mica d’ego. Nosaltres només vam estar-hi un parell d’hores i ens en vam adonar de seguida. Només es demana als voluntaris un mínim d’una setmana de col•laboració, i alguns d’ells tenen uns coneixements molt bàsics del castellà, cosa que no afavoreix gaire la comunicació amb els nens i un mínim d’autoritat.

Quan vam acceptar col•laborar amb ells a la festa i la fira, ningú ens va comentar un petit detall força important: que els dos dies havíem d’anar disfressats. I a un de nosaltres, no li va fer cap mena de gràcia! Però com era per una bona causa, al final amb un gorro, una màscara i 4 peces de roba que portàvem a la motxilla, ens vam convertir en follet i fada (d’aquella manera ;)) i als nens i nenes els va encantar veure tots els profes disfressats.

 

 

 

 

Però la cosa encara podia ser pitjor. El dia de la fira de Nadal, a més d’anar disfressats, havíem de vendre pastissets per la Plaça d’Armas de Cusco, on hi havia milers de persones. Nosaltres, que odiem que ens atabalin i ofereixin de tot pel carrer, vam acabar perseguint turistes per tal que col•laboressin amb la causa. I no ens va anar tan malament!! 😉 També és veritat que amb la fila que fèiem i explicant una mica el projecte, era difícil negar-s’hi.

 

 

 

 

En definitiva, han estat uns dies de Nadal diferents, lluny de casa, però amb uns protagonistes que ens han arrencat més d’un somriure. Que un nen et vegi pel carrer després d’haver passat només un parell d’hores amb ells a l’escola, et digui “hola, profe” i vingui corrents per fer-te un petó i una abraçada, no té preu. Per això creiem que no hi ha millor manera d’acabar aquest post, que amb una foto de la Família Yanapay.