Cancún: Vera i Brenda

Cancún: Vera i Brenda

Anar a Cancún per Setmana Santa ja era una bogeria en sí mateixa, però intentar buscar host durant aquestes dates, era una missió impossible. Vam escriure més de 7 sol·licituds de couchsurfing, però els que no estaven de vacances, ja tenien altres surfers a casa. Quan ja havíem decidit passar de Cancún i anar-hi només a passar la darrera nit abans d’agafar l’avió cap a Los Angeles, ens va contestar la Vera dient que érem benvinguts. Així que no ens ho vam pensar dues vegades.

DSCN9949

La Vera, de 30 anys, i la seva germana Brenda, de 22, viuen bastant apartades de la zona hotelera de Cancún, i per tant, també de la platja. Estan de lloguer en una petita casa en el fraccionamiento 514, també anomenat “Paseos del Caribe”. Allà hi tenen dues habitacions lliures, amb un llit de matrimoni a cadascuna. La paradoxa és que elles comparteixen habitació, tenint-ne dues més lliures.

Ara feia temps que no rebien surfers, ja que fa poc que la Vera va tornar d’un viatge de 4 mesos que la va portar des de Londres fins a l’Índia.

Tant la Vera com la Brenda treballen en hostaleria. La Vera és recepcionista i la Brenda cuinera, totes dues en hotel de luxe de la zona hotelera (el de la Vera de 5 diamants i el de la Brenda, l’únic que permet fer topless a la piscina i platja privada de l’hotel). Degut als seus horaris, les dues germanes pràcticament no es veuen, només quan tenen algun dia de festa. Així que les vam conèixer per separat i gràcies a que la Vera va demanar un canvi de torn, vam poder gaudir d’un sopar de comiat tots junts. Per l’ocasió i per primera vegada en 8 mesos, no vam fer ni truita de patates ni escalivada amb pa amb tomàquet. Ens vam atrevir amb unes mandonguilles amb sípia (millor dit, amb calamars, perquè no vam trobar sípia) que van triomfar, ja que la Vera i la Brenda van acabar escurant l’olla amb tot el pa que havíem comprat.

DSCN0038

L’últim dia, per tornar-nos l’àpat, abans d’agafar el taxi cap a l’aeroport, la Vera en va preparar unes enchiladas un poco picosas per esmorzar!! Estaven “de muerte”! Ens ho hem passat molt bé amb elles, hem rigut molt, i esperem tornar-les a veure en una altra ocasió.

¡¡MUCHAS GRACIAS, CHICAS!! ¡HASTA PRONTO!