LES FOQUES DE KAIKOURA

LES FOQUES DE KAIKOURA

DSCN1950Les previsions anunciaven una setmana de pluja a tota l’illa sud. Semblava que els primers dies encara no arribaria al nord-est, així que la decisió va ser fàcil: anar a veure foques a Kaikoura. Abans d’arribar a la ciutat, a tocar de carretera hi ha una colònia de foques enorme, i et pots aturar amb el cotxe en diversos punts per tal de veure-les. Això va ser tal i com ens ho esperàvem. El que realment ens va sorprendre va ser una mica més enllà. Diverses persones ens havien parlat del Ohau Stream, com un lloc que no ens podíem perdre.

Es tracta d’una cascada que forma una mena de piscina d’aigua, i que després es converteix en un riu que desemboca al mar. I en aquesta piscina natural s’hi poden veure desenes de cries de foca, nedant i jugant. Quan vam arribar n’hi havia més de 60.

DSCN2113DSCN2116

A la velocitat que es movien, era impossible fer fotos i que no sortissin borroses. Així que si teniu un moment, val molt la pena que veieu aquests vídeos (vídeo 1 i vídeo 2).

Aquestes cries de foca neixen al novembre i desembre i a partir del mes d’abril se les pot començar a trobar en aquesta piscina. Es refugien aquí mentre les seves mares són al mar, caçant. A meitat de l’hivern n’hi poden haver fins a 200. Aquí juguen i es socialitzen, i a l’hora, van desenvolupant les seves habilitats socials i al mateix temps els serveix d’entrenament físic per ser unes bones caçadores quan tornin al mar. Veure-les nedar, saltar i jugar i mossegar-se entre elles és tot un espectacle. A més, és molt curiós trobar-te les foques pel camí enmig del bosc. Algunes, les més aventureres, deixen el riu i van per terra i fins i tot s’apropen a la gent sense cap mena de por.

DSCN2066DSCN2085DSCN2139DSCN2135

DSCN2161Vam arribar a Kaikoura sense saber on aniríem a dormir aquella nit, com gairebé sempre darrerament. Vam contemplar diferents opcions, i finalment ens vam quedar amb la que era una mica més cara, però estava a la ciutat, ens donaven 250MB de wifi gratis i a més no havíem de gastar benzina (les altres 2 opcions eren uns quants km més enllà). Però el que realment ens va fer acabar de decidir-nos per aquest holiday park va ser la foto que teniu aquí al costat. Feia fresqueta, però no ens ho vam pensar!

A Kaikoura s’hi va a veure balenes. Però quan ens van dir el preu (90€ l’opció més barata), vam pensar que ja tindríem una altra ocasió a la vida de veure-les. La noia d’informació ens va comentar que podíem agafar un tour d’anar a pescar, que amb sort podíem veure a alguna balena de lluny, i si pescàvem alguna cosa, ja tindríem sopar, i tot plegat per 35€. Ens va semblar un sopar massa car! Així que ja desesperada, buscant una opció que ens fes més el pes, ens va suggerir que anéssim a caminar, que surt molt bé de preu! 😉

DSCN2176Així doncs, el dia següent ens vam aixecar esperant que no plogués, per poder fer el Kaikoura Península Walkway. És una caminada de 12km que es fa en unes 3 hores i mitja aproximadament. No es que fes un dia espatarrant, però almenys no plovia i fins i tot vam poder veure les muntanyes nevades que té Kaikoura al costat.

Els 3 primers quilòmetres es fan vorejant la platja fins al Point Kean, on hi ha també una colònia de foques. Aquestes, de mides considerables, estaven descansant o dormint ben a la vora del camí, o sigui que les teníem a tocar. N’hi havia una que tenia el posat del Rei Lleó.

DSCN2198DSCN2209

En aquest punt es puja fins un mirador, a dalt d’un penya-segat, per on continua el camí uns 5 km més, vorejant la costa, aquest cop, des de dalt, i des d’on es poden veure infinitat de badies. Llàstima que no hi hagués sol, perquè amb el dia ennuvolat com estava, ja hi havia uns colors ben macos.

DSCN2232DSCN2233DSCN2239DSCN2237

Després de la caminada vam fer un fish and chips i un fish burger, en un lloc on ens vam quedar amb les ganes de demanar l’especialitat de la casa: la giant burger, una hamburguesa de 1,5kg de vedella neozelandesa. Quan vam entrar hi havia 4 xinesos partint-la amb un ganivet d’aquells de tallar pa, perquè l’hamburguesa feia més d’un pam de diàmetre. Però no havíem cremat tant com per menjar-nos aquella bèstia!