Com ens agrada Sydney!!

Com ens agrada Sydney!!

Vam passar els darrers dies a Nova Zelanda ja sense la Mic-Van així que per anar a Austràlia vam agafar un vol de Queenstown a Sydney. S’acostaven els nostres aniversaris i què millor que celebrar-los en una ciutat tan maca com aquesta. La nostra intenció inicial era passar-hi uns dies i després llogar una van per fer ruta per la costa est. Però ens vam empanar una mica i les ofertes es van esfumar i vam haver de buscar alternatives. Però això ja us ho explicarem més endavant.

Sydney ens ha encantat. El César ja hi havia estat i ha fet de cicerone en aquests 5 dies. Ens l’hem caminada de punta a punta, només el centre evidentment, perquè és una ciutat de més de 4 milions d’habitants a la seva àrea metropolitana. De Sydney tothom en coneix l’Opera House i el Harbour Bridge, un pont que es va inaugurar el 1932, que té 1150 m de llargada i un arc de 134 m d’alçada. És un pont d’aquells que impressionen.

DSCN4076DSCN3696

Nosaltres el vam creuar a peu (anada i tornada) gaudint de les vistes de la badia de Sydney amb l’Opera House al fons. També es pot contractar un tour (170 €) que et permet pujar fins el punt més alt i baixar caminant per l’arc del pont.

DSCN3679DSCN3853DSCN3689DSCN3684

L’Opera House és l’edifici més emblemàtic de la ciutat. Dissenyat per l’arquitecte danès John Utzon al 1957, no es va inaugurar fins el 1973. Des del 2007 és patrimoni de la humanitat i actualment és la seu de l’Òpera d’Austràlia, la Companyia de Teatre i l’Orquestra Simfònica de Sydney. Ara mateix estan d’obres (impermeabilitzant el terra dels voltants) i les tanques que l’envolten li fan perdre una mica el seu encant des de prop. Així que les millors vistes es tenen des de lluny.

DSCN3826DSCN4420DSCN4423DSCN4082

Sydney és una ciutat molt jove, com la resta del país. Els primers en arribar fins aquí van ser els britànics cap el 1788. En aquell moment només uns 8.000 aborígens vivien a la zona. Un any després un suposat brot de verola va acabar amb la vida de gairebé tots. Als supervivents van intentar “civilitzar-los, cristianitzar-los i educar-los”. Uns anys més tard, el 1852, Sydney va ser declarada ciutat, la primera d’Austràlia.

És curiós, però hem llegit en un cens del 2006, que més del 25% de la població havia nascut a l’estranger (Regne Unit 175.000, Xina 110.000, Nova Zelanda 80.000, Vietnam 60.000…), és a dir, en total més d’un milió de persones no són nascudes a Sydney.

De tota la vida, quan arribes a una ciutat gran vas a veure el downtown, o sigui el centre, però com ja ens va passar a Auckland, hem aprés que el que es porta ara és dir-li CBD, acrònim de central business district. Aquest és ple de gratacels, amb la Sydney Tower de 309 m d’alçada que es veu des de tot arreu. Pràcticament no hi ha cap edifici antic, tret de la St. Mary Cathedral del segle XIX.

DSCN4510DSCN4531DSCN4575DSCN4578

DSCN4118A banda de caminar molt a Sydney també hem fet una mica de vida social. Ara fa un mes ens vam trobar per casualitat amb la Marta i en Xavi a l’illa sud de NZ. Ell està treballant a Sydney i havien anat a passar uns dies al país veí. Vam quedar de trobar-nos  per prendre alguna cosa quan passéssim per aquí, i a més d’una cervesa van acabar convidant-nos a sopar tastant una pizza de cangur i cocodril. La carn era vermella (cangur) i blanca (cocodril), però podia haver estat tranquil·lament vedella i pollastre. ;) Des d’aquí els enviem una forta abraçada i esperem que la Marta trobi feina ben aviat.

DSCN4584El dia després vam quedar amb l’Arianna, la filla d’uns amics italians dels pares de la Mònica que està vivint a Bondi. Després de fer un cafè, ens va convidar el dia següent a sopar a casa seva amb el seu company, en Luca. Amb una barreja de català, espanyol, italià i portuguès (tots dos en parlen) ens vam entendre a la perfecció i vam passar una bona estona. Així que ja tenim un altre lloc per visitar quan tornem a Barcelona. A Àustria, Alemanya, França, Bèlgica, Portugal i un parell de llocs d’Itàlia ara hi hem d’afegir Lodi.

Encara quedaven força coses per veure a la ciutat. La primera Darling Harbour, una mena de port olímpic, on pots anar a fer una caminada, menjar alguna cosa i tenir unes vistes del skyline des d’una altra perspectiva.

DSCN4565DSCN3738

Una mica més enllà i per recomanació de la Marta vam continuar caminant fins al Sydney Fish Market, el mercat de peix que té una zona on pots comprar peix fresc i marisc per emportar o bé per que te’l cuinin allà mateix. Nosaltres vam arribar just a l’hora de dinar australiana i estava ple a vessar de xinesos fotent-se les botes. Així que vam recular fins a Darling Harbour i vam acabar menjant un “trist” tall de pizza.

DSCN4564DSCN4554DSCN4550DSCN4547

Per últim hem anat a fer un volt pel jardí botànic, un autèntic oasi verd just al costat dels gratacels del centre de la ciutat. És un bon lloc per passejar, seure en un banc i prendre una mica el sol. Després de un mes a l’illa sud de NZ amb temperatures més aviat “fresques”, Sydney ens ha rebut amb uns dies de sol magnífics.

DSCN4467DSCN4480