Queenstown: Joan i Èlia

Queenstown: Joan i Èlia

Això no ha estat ben bé un couchsurfing, ha estat una experiència STUNNING, OVERWHELMING, BREATHTAKING i fins i tot ens atreviríem a dir que MAJESTIC!!! ;) Però com que hem dormit en un couch, i al final per circumstàncies diverses ens hem acabat quedant gairebé dues setmanes a casa seva, hem decidit que en Joan i l’Èlia es mereixien -com a mínim- un post per a ells sols.

A l’Èlia i el Joan els vam “conèixer” al segon Congrés de Bloggers Volta al Món que es va celebrar a Barcelona l’abril de 2012. Ells hi eren com a conferenciants, parlant dels preparatius d’un viatge com el nostre, perquè aquell estiu començaven el seu. Van iniciar la seva volta al món al juliol de 2012 per Rússia i van estar viatjant per Àsia i Austràlia fins al nadal de 2014. Després d’un “kit-kat” a Sant Cugat, van decidir continuar el seu viatge acabant de veure Austràlia i anant a Nova Zelanda. Tot això està explicat fil per randa al seu blog, Voltant pel Món, que us recomanem que no us perdeu, perquè és ple d’informació sobre els països que han visitat. La qüestió és que van arribar a Queenstown, la ciutat i l’entorn els van encantar, van trobar feina (en Joan fins i tot com a enginyer) i s’han acabat instal·lant a una caseta a 3 minuts en cotxe del downtown i amb vistes al llac.

DSCN3123DSCN3204

A casa seva també hi viu un noi brasiler que els lloga una habitació, però quan ens vam posar en contacte amb ells el primer dia (encara estàvem a l’illa nord), ja ens van dir que seríem benvinguts a casa seva i que ens podíem quedar allà (pobrets, no s’imaginaven que ens haurien d’aguantar tants dies, jejeje). Nosaltres tenim la Mic-Van, però en aquests pobles, sobretot en aquesta època de l’any, juny-juliol, per la nit fot una mica de rasca i podent dormir sota sostre vam acceptar de bon grat el seu oferiment. Així que hem estat dormint en un sofà-llit molt còmode al menjador.

DSCN3428DSCN3447

Com ja hem comentat, en Joan ha trobat feina d’enginyer de camins. L’Èlia també està treballant, en aquest cas en una botiga al centre del poble. La majoria de gent que ve a passar l’hivern a Queenstown treballa en el sector serveis, o bé en algun comerç o bé fent housekeeping, terme que engloba les feines de neteja i arranjament dels apartaments i habitacions d’hotel. La sort que ha tingut en Joan de trobar feina en el seu àmbit professional no seria el més habitual, així que hi ha un munt d’estrangers amb una i fins tot dues carreres que estan fent llits per treure’s uns calerons.

Des del primer dia, en Joan i l’Èlia ens han acollit meravellosament bé a casa seva i l’única putada ha estat que tots dos tenen dos dies de festa, però no coincideixen en cap, així que pràcticament només hem estat junts tots quatre a l’hora de sopar. I com que havíem de recuperar temps, doncs ens hem dedicat a sopar molt i molt bé a casa, fent unes sobretaules interminables parlant de tot el que us pugueu imaginar, explicant mil històries dels viatges, donant consells dels països que els altres no han visitat, veient alguna pel·lícula o fins i tot fent un karaoke improvisat. Ens havíem de quedar només el cap de setmana, però com ja sabeu, la Mic-Van havia de passar pel mecànic i la cosa es va anar allargant. Així que ens hem passat una setmana fent sopars de comiat cada dia, jajaja.

DSC04096DSCN3206JIE_9067JIE_9076

La majoria d’aquests àpats i sobretaules les hem compartit també amb en Miquel, un professor d’educació física de Navarcles, que s’ha agafat un any sabàtic i porta 10 mesos voltant entre Austràlia i Nova Zelanda, canviant de país cada 3 mesos per tal de no tenir problemes amb les vises. Amb ell també hem rigut molt, sobretot parlant de manetes i peuets. ;)

Hem rigut moltíssim i ens ho hem passat d’allò més bé. I evidentment, ha sortit en alguna conversa el tema de buscar feina i quedar-se a viure en aquest país. La veritat és que Nova Zelanda ens encanta, i també la gent, la natura, tot en general, però és que Catalunya queda una mica lluny d’aquí i no ho acabem de veure clar, així que per tornar a coincidir amb en Joan i l’Èlia haurem d’esperar que tornin de la seva aventura o tornar per aquí a la nostra segona volta al món. ;)

Una fortíssima abraçada i molts petons macos, ha estat un autèntic plaer compartir amb vosaltres aquests dies. Trobarem a faltar moltes coses: sopars, sobretaules, “castillos de secado”… però sobretot us trobarem a faltar a vosaltres! Hem fet molt bones “molles” oi Joan? hehe. Merci per tot i ens veiem a la propera, vés a saber on…

MOLTA SORT!!