Desmitificant el tren transsiberià

Desmitificant el tren transsiberià

Segur que més d’un quan vam dir que aquesta vegada començàvem el viatge per Rússia agafant el tren transsiberià va pensar: uauuu! El transsiberià!! Doncs que voleu que us diguem… El transsiberià, com a tren, no té res d’especial. És un tren normal que travessa gran part del país i que la gent local agafa per fer diferents trams. Llavors pensareu, i els paisatges què? Doncs, com el tren, res d’especial (potser és que avui estem una mica negatius).

DSCN4410DSCN4417

Sort que vam decidir fer un parell d’aturades a Kazan i Yekaterinburg i no fer el recorregut d’una tirada des de Moscou fins a Irkutsk. Aquests dies ens hem recordat molt del Joan i l’Èlia que van estar 4 dies dins del tren. Nosaltres hem estat 55 hores i ja n’hem tingut prou.

Per fer aquest viatge vam pensar que no havíem d’escatimar ni un sol ruble i vam reservar 2a classe o koupé, com diuen ells. És un compartiment amb 4 lliteres més ample que els de 3a classe i amb porta que et dóna una mica més de privacitat.

DSCN4384DSCN4386DSCN4405DSCN4390

La nit que havíem d’agafar el tren, sopant a casa de la Maria vam fer conya discutint si preferíem tenir sort amb els companys del compartiment o si preferíem un tren dels nous i no haver de patir una altra vegada la sufocant calor que havíem passat entre Kazan i Ekaterinburg. Quan vam arribar a l’andana i vam veure que no era ni molt nou ni molt vell, se’ns va fer una mica costa amunt pensant que havíem de passar allà dins moltes hores. Ara només faltava veure què tal amb els companys.

També ens han tocat aquesta vegada les dues lliteres de dalt. Les de baix van súper buscades i s’esgoten de seguida. La sort ha estat que en el nostre compartiment hi viatja un senyor d’uns 60 anys que no ens ha donat guerra i un noi de l’Índia que viatja amb 4 amics que estan al compartiment del costat i només ve al nostre compartiment a dormir. Així que podem dir que en el tema companys sí hem tingut sort.

Vam sortir de Ekaterinburg a les 22.21 hora local i el César es va adonar que alguna cosa no anava bé, perquè abans de sortir hi havia un parell d’operaris remenant les entranyes del vagó en el que ens havia tocat viatjar. A l’hora en punt, perquè altra cosa no tenen però en puntualitat són millors que els rellotges suïssos, va sortir el tren i de seguida ens vam adonar quin era el problema: no funcionava l’aire condicionat! Allò era l’infern i ens hi quedaven 55 hores a dins.

DSCN4448_editedPerò el pitjor encara estava per venir. El tren que hem reservat és el número 70 amb inici a Moscou i final a Chitá, més de 6000 km més enllà. Entre Ekaterinburg i Irkutsk fa ni més ni menys que 53 parades, algunes de només 2 minuts i d’altres com la de Novosibirsk de 54 minuts. El fet és que en una de les primeres, allà cap a les 3 del matí, quan el César es va aixecar a fer un canvi d’oli, va veure com tot el passadís i el lavabo estava ple de mosquits. Però quan diem ple, volem dir PLE! Perquè us en feu una idea dins del nostre compartiment n’hem matat més de 15. A més hem de dir que eren enormes i feien un soroll que semblaven avions. Un malson, vaja.

Per sort en una altra de les parades, l’operari (que va venir tot el camí en el tren) va poder arreglar el tema de l’aire condicionat i llavors vam passar d’estar al desert a estar al pol nord. Per qui tingui dubtes només direm que el César va haver de dormir la segona nit amb nòrdic.

DSCN4407DSCN4446

Un altre tema interesant a comentar és el tema menjar. Són 55 hores i tenint en compte que vam sortir sopats de casa la Maria i que arribem a Irkutsk a dos quarts de nou del matí, necessitàvem 2 esmorzars, 2 dinars, 2 sopars i alguna cosa per picar entre temps, que els dies es fan molt llargs. Ja havíem vist en els altres viatges que la gent aprofitant l’aigua calenta que hi ha al tren s’emporta uns fideus d’aquests que es preparen en 3 minuts o bé uns potets de puré de patates amb gustos del mateix estil. Vam pensar que si teníem mala sort i feia molta calor no ens vindria de gust res calent, així que només vam comprar fideus per fer un àpat. Per la resta, una mica de pa amb formatgets i embotit i uns rotllets de carn i formatge i pernil que vam comprar al súper davant la casa de la Maria.

DSCN4400DSCN4404DSCN4491DSCN4482

Les parades de les que us hem parlat abans són tot un detall. Encara que et puguis moure lliurement dins del tren, després d’hores i hores de trajecte es necessita baixar i estirar una mica les cames. A totes les parades i depenent de com de gran sigui el poble/estació, sempre hi ha gent esperant per abastir els pobres viatgers. El més normal és trobar uns xiringuitos on poder comprar beguda, gelats o algun pot de fideus, però hi ha llocs on et venen fins i tot peix fumat.

DSCN4439DSCN4423DSCN4433
DSCN4437

En altres parades hem tingut temps fins i tot de sortir de l’estació i veure quina fila feia el poble en qüestió, com en el cas de Krasnoyarsk, i en altres com Novosibirsk vam aprofitar per anar a l’estació i visitar al senyor Roca, perquè hi ha coses que es fan millor sense moviment ;) .

DSCN4453DSCN4458DSCN4462
DSCN4460

Al final les 55 hores no han sigut per tant. Entre altres coses ens ha donat temps d’escriure un parell de posts, acabar gairebé la primera temporada de Breaking Bad (aquesta sèrie la teníem pendent des de feia molt de temps) i llegir un parell de llibres cadascú. A dos quarts de nou del matí i a només 10 graus de temperatura, arribem a Irkutsk on ens està esperant l’Ilya, el nostre couch.