Bangkok: Laura i Cerys

Bangkok: Laura i Cerys

Deixem Borneo i la següent etapa del viatge serà per un país al qual fa temps que li tenim ganes: Burma, Myanmar o Birmània, digues-li com vulguis. Vam comprar el vol més econòmic i això suposava passar dues nits a Bangkok. Així és com vam trobar el perfil de la Laura. Vam pensar que un dia era molt poc temps per visitar aquesta ciutat i vam buscar algú a couchsurfing que visqués a prop de l’aeroport de Don Muang.

La Laura és una noia anglesa que fa 10 anys va venir a fer de mestra en una escola internacional de Bangkok. Venia per un contracte de dos anys i com podeu veure, encara segueix per aquí. Ella i la seva filla Cerys, d’onze anys, viuen en una casa a uns 4 quilòmetres de l’aeroport i, el que és més important, a 10 minuts caminant de l’escola on la Laura treballa i la Cerys estudia.

DSCN9936La casa de la Laura és una casa unifamiliar de dos pisos, amb molt més espai del que realment necessiten per a elles dues. En el pis de dalt hi ha 4 habitacions grans i una d’elles, amb bany a dins i aire condicionat, és l’encarregada de rebre als couchsurfers.

Ha estat una llàstima no poder compartir gaires estones amb la Laura i la seva filla. Vam arribar un diumenge cap al tard bastant cansats i elles havien d’anar a dormir d’hora perquè s’aixequen a les 6 del matí per anar a escola. A més, el segon dia era l’aniversari de la Laura i van anar al cinema i a sopar amb el seu germà i el seu fill, que també viuen a Bangkok.

Tot i així, i a diferència de la nostra experiència amb la “Paqui”, tot i haver coincidit poc, les estones que hem passat junts (compartint una copa de vi el primer dia o un cafè el segon) ens hem sentit molt a gust amb la Laura i la Cerys. A més, ha estat tot un detall que sent el seu aniversari ens hagi allotjat igualment.

DSCN9938

THANK YOU SO MUCH AND AGAIN HAPPY BIRTHDAY, LAURA!

 

PD: s’informa als seguidors fidels d’aquest blog que a partir de demà serem a Birmània, on segons ens han dit la qualitat de les connexions a internet deixa molt a desitjar. Per aquesta raó no podem garantir la regularitat habitual en la publicació dels posts. Tenim amics que fins a la sortida del país no han pogut publicar-ne cap. Disculpeu les molèsties que això us pugui ocasionar. ;)