Els temples de Bagan

Deixem Monywa en direcció a un dels llocs de Birmània que més il·lusió ens feia visitar: Bagan. De les opcions que ens donen a la “terminal” d’autobusos de Monywa, escollim una mini-van amb aire condicionat, que per 3.500 kyats per cap en 3 hores ens deixa a l’estació de busos de Nyaung-U. Som els únics turistes que viatgem en la van, i som els únics que baixem aquí. Són les 12 del migdia, plou considerablement, i el poble on volem buscar allotjament es troba a més de 7 km, així que no ens queda més remei que negociar un taxi, que ens porti fins a Nyaung-U.

Bagan és la zona amb una major concentració de temples budistes del món per metre quadrat. Per visitar-la s’ha de pagar una entrada de 20$ / 20€ / 24.000 kyats (el canvi no és el fort dels birmans). Tant se val que arribis en avió, en vaixell pel riu Ayeyarwady o en bus des de Yangon o Mandalay. A tot arreu hi ha un control d’accés on t’obliguen a comprar el tiquet. Nosaltres li vam dir al taxista que no s’aturés a la caseta de pagament, i sorprenentment, ens va fer cas. Així que el primer control, ens el vam saltar fàcilment.

El primer dia i mig ens el vam passar al hostel perquè plovia a bots i a barrals. Ens vam allotjar al Shwe Na Di Guesthouse, on tampoc ens van demanar el tiquet (segons havíem llegit, alguns allotjaments te’l demanen a l’hora de fer el check-in, ja que ells també el venen). Quan finalment va deixar de ploure, vam llogar una moto elèctrica i ens vam posar en ruta. La nostra intenció inicial era recórrer Bagan en bicicleta, però tenint en compte que la major part dels camins són de sorra i amb els darrers dies de pluja havien quedat força enfangats, vam pensar que amb la moto aniríem molt millor. I vistes les distàncies, després ho vam agrair. A diferència de Bali, Lombok, Mandalay i Monywa, on la Mònica va portar la moto, aquí el pilot va ser en César, ja que aquestes motos elèctriques són més petites, i el César no tenia espai per les cames anant de paquet.

Aquí el planning estava ben clar; es tractava d’anar fent i anar visitant les pagodes que ens anéssim trobant. Bagan va tenir el seu moment d’esplendor des del segle IX fins el XIII, quan va ser envaïda pels mongols. En aquest període va arribar a tenir fins a 13.000 temples i stupes, dels quals avui dia en queden al voltant de 2.000. Alguns estan en ruïnes, però gran part han estat reconstruïts en diferents moments al llarg dels segles.

Algunes pagodes més petites només es poden veure per fora, però hi ha stupes més grans que es poden visitar per dins, i en alguns casos, fins i tot pots pujar a les terrasses, des d’on es tenen magnífiques vistes de tota la zona. Aquests dies ens hem fet un fart de veure budes a dins els temples; budes de diferents mides, colors i postures. N’hi ha per a tots els gustos!

Com ja us hem dit en posts anteriors, Birmània és un dels països del sud-est asiàtic menys “explotat” turísticament, però si encara no hi heu vingut, ja comenceu a fer tard. Bagan és el lloc més turístic del país, i és per això que la gent local comença a aprendre totes les tècniques de venda de souvenirs. Ja ens hem sentit el bueno, bonito, barato o mejor que Picasso i que col·leccionen bitllets de diferents països, “no tindràs pas Euros?”. Alguna de les pagodes més grans està completament envoltada de parades de souvenirs, però fins i tot en la més petita i allunyada dels camins principals sempre hi trobes alguna dona o nen, que després d’ensenyar-te el millor lloc on fer la foto, les escales interiors per pujar a la terrassa o les pintures murals, et demanen que els hi compris alguna cosa. Això sí, sempre amb un somriure.

L’avantatge d’anar amb bici o moto és que pots recórrer Bagan al teu aire, visitant les pagodes que vols, fugint de les aglomeracions dels temples més grans i famosos. Quan més gaudeixes d’aquest lloc és quan et perds pels camins de sorra i vas a parar a alguna pagoda solitària. I si a més tens la sort que s’hi pugui pujar a la terrassa, ja has triomfat del tot! Hem passat forces estones senzillament asseguts al sol, observant els temples i el paisatge, tan verd en aquesta època de l’any.

No pots venir a Bagan i perdre’t un sunrise o un sunset. Ens vam aixecar a les 5 del matí per veure sortir el sol des de Bulethi Paya. La veritat és que va ser molt maco de veure, sobretot amb els globus de fons que sobrevolen la zona, això sí, per una morterada. Ens han comentat que aquest any és l’últim que els globus podran sobrevolar els temples. A partir de l’any vinent, només s’elevaran i baixaran en el mateix punt.

De les postes de sol ja us en parlarem al proper post.