Chiang Mai
La nostra intenció inicial era anar de Sukhothai a Vientiane, capital de Laos. Però el trajecte canviant de busos a Phitsanulok, Udon Thani i Nong Khai, ho feia un viatge llarg i feixuc. Així doncs vam decidir creuar a Laos pel nord i de camí aprofitar per fer una aturada a Chiang Mai.
Chiang Mai és la ciutat més important del nord de Tailàndia, i en els darrers anys s’ha convertit en una parada obligatòria per tots aquells que venen a aquest país, degut a la quantitat d’activitats que ofereix la ciutat i els seus voltants. A nosaltres en un primer moment ens va fer una mica enrere que tot estigués tan enfocat al turista; segurament hi té molt a veure que venim de passar 3 setmanes a Birmània, que era tot el contrari a això.
Chiang Mai és una ciutat amb història. Va ser fundada l’any 1296 pel rei Mengrai, qui va fer construir una muralla i un fossar per protegir-la de les invasions birmanes. Formava part del regne de Lanna, però amb la seva decadència, va ser envaïda diverses vegades i fins i tot abandona pels seus habitants. Però al segle XIX Chiang Mai es torna a aixecar com a centre cultural, comercial i productiu, i avui dia és la segona ciutat més important del país, només superada per Bangkok.
A Chiang Mai hi ha més 300 temples budistes i el primer dia vam decidir veure’ls tots! Bé, tots tots, no… Només els més importants. En Boyd, el propietari del ZZ House, el hostel on ens allotjàvem –tot un personatge, per cert- ens va fer una ruta dels temples que no ens podíem perdre, i aquesta començava pel Wat Chedi Luang. Chedi és un terme alternatiu per designar una stupa budista, i s’utilitza principalment a Tailàndia. Aquest en concret va ser construït al 1404, tot i que ha patit diverses reconstruccions, ja que entre altres coses va quedar molt malmès en un terratrèmol al 1545.
Vam seguir caminant fins a arribar a Wat Chiang Man. Aquest és el temple reial més antic de la ciutat, ja que es creu que data del 1296, quan es van fundar Chiang Mai. En destaquen els elefants que sembla que surtin del chedi, i que són una clara influència dels artesans d’Índia d’aquell moment.
Seguint la nostra ruta a peu, vam anar a parar a Wat Lok Molee. Com no us volem avorrir amb la història individual de cada temple, aquí només us explicarem les diferències que trobem entre els temples budistes birmans (dels quals ja us en hem ensenyat uns quants) i els tailandesos. Com es veu en aquesta foto, hi sol haver un chedi antic, generalment restaurat, i al seu costat un temple que s’assemblaria força a un temple xinès, sobretot per les seves teulades. Tant per fora com per dins hi ha molta decoració en forma de gravats daurats, i a dins un treball pictòric molt elaborat i cuidat.
Però si hi ha un temple conegut a Chiang Mai, aquest és Wat Phra Singh. De fet, és l’únic on et cobren entrada (20 baht, és a dir, 0,5€). Aquesta vegada no els vam pagar no perquè no volguéssim, sinó perquè no vam poder entrar-hi. A dins hi havia alguna mena de cerimònia de monjos i als turistes només ens hi deixaven treure el cap.
Caminant una mica més vam arribar fins Wat Si Suphan. Aquest temple ens va sorprendre perquè era tot platejat, tant per fora, com per dins. És un temple que no pot tenir massa anys, perquè de fet encara l’estan acabant de fer. En destaca el buda daurat que hi ha a dins.
L’endemà vam llogar una moto ( la millor que hem llogat a Àsia, li funcionava TOT!!), i ens en vam anar fins a Doi Suthep. És el temple més famós d’aquesta zona i es troba a uns 30 km de Chiang Mai, situat sobre un turó. Data del 1383 i diu la llegenda budista que els seus constructors van posar una relíquia del Buda Gautama sobre l’esquena d’un elefant i aquest els va portar fins aquí, va fer tres voltes i va morir, i és per això que el van considerat un lloc sagrat per fer-hi el temple.
El chedi està cobert d’or i realment és molt maco, però estava ben ple de turistes (sobretot xinesos, que són molt escandalosos) i no en vam poder gaudir com ens hagués agradat. Quan fa un dia maco, les vistes des d’allà dalt són molt xules, però nosaltres vam enganxar un dia d’aquells que tot i fer sol, la ciutat estaba coberta de boirina i no es veia gairebé res.
Després del temple, ens en vam anar cap a Huay Tueng Tao, un llac que es troba a uns 20 km a l’oest de Chiang Mai, i al qual vam trigar una mitja hora en moto en arribar. En ser divendres, hi vam trobar molt poca gent, però ens podem imaginar que els caps de setmana allò s’omple de famílies, ja que és un lloc ideal per banyar-se, relaxar-se i hi ha un munt de restaurant petits on pots menjar peix. I això últim és exactament el que vam fer nosaltres.
Com no havíem dut els banyadors, no vam poder fer una capbussada (les parts menys profundes del llac estan marcades i delimitades com a swimming areas), però després de dinar vam fer la volta al llac en moto i ens va agradar molt.
Aprofitant que teníem la moto i que entràvem a la ciutat per la part oest, encara vam tenir forces per anar a visitar un darrer temple que el dia anterior ens havia fet mandra, per estar una mica més allunyat del centre: el Wat Suan Dok. Aquest temple data del segle XIV i la seva particularitat és que a banda del chedi principal daurat, al seu voltant hi ha nombroses stupes blanques que contenen les cendres d’antics governants de Chiang Mai.
I pel tercer dia a Chiang Mai ens vam “regalar” una cosa que ens feia il·lusió fa temps i que finalment hem pogut fer: un curs de cuina tailandesa. Us ho explicarem en el proper post.
Les Mezquitesde Tailandia son tambe interesants i mes que res quan les aguanten els elefants de pedra. Je,je. Despres del recorregut, un bon plat de peix i bon profit.. Molts petons.