Donde las dan, las toman (visats)
Un altre tema a tenir en compte abans de marxar, és el dels visats. Fins fa no gaire, en un viatge d’aquest tipus, només t’havies de preocupar dels visats per entrar en alguns països del sud-est asiàtic (Vietnam, Cambodja, Laos…). Però com nosaltres encara trigarem molts mesos en arribar a Àsia, ja els anirem gestionant un cop siguem allà.
Però pel que fa a Sudamèrica, la cosa ha canviat una mica darrerament. Sabeu que vol dir la paraula “reciprocitat”? Doncs això, que donde las dan, las toman! Ens hem esforçat en fer entendre a la gent dels consulats que no som espanyols, que som catalans, però no ha servit de res. El tema és que el govern del país veí, demana uns certs requisits als turistes procedents de determinats països. I, com era d’esperar, aquests països, encabronats, ara demanen el mateix als ciutadans espanyols (que consti que a nosaltres ens sembla totalment just, però ens ha suposat algun maldecap a l’hora de planificar la ruta).
Bàsicament, els requisits són: bitllet d’entrada i sortida del país (pot ser de bus, tren o avió), demostrar tenir una quantitat de diners per dia d’estada (per exemple, a Brasil són 80 €), i reserva d’allotjament o carta d’invitació particular certificada. Això ens dóna dues opcions: tenir el viatge planificat a tot detall o fer ús del feta la llei, feta la trampa. Ja us ho anirem explicant!
Fas una reserva i un cop allà l’anul·les! 😉
Consell de catalana!
Gràcies, Meri!
Això ja ho havíem considerat, però segons ens van dir al consulat, ha de ser un bitllet comprat, no només reservat… Però com a bona viatgera també sabràs que hi ha bitllets de bus i tren força econòmics, que si els anul·les amb més de 48h d’antelació, et tornen el 90% de l’import 😉 A això ens referíem amb “feta la llei, feta la trampa”.