Explorant el nord: Salta i Tilcara

Després d’uns meravellosos dies a Cafayate, hem volgut passar la darrera setmana a Argentina acabant d’explorar el nord. Així que hem passat un parell de dies a Salta, a la que li diuen “la linda”. És una ciutat gran amb un casc històric molt maco. Ens van recomanar excursions curtes a les afores de la ciutat, però com només teníem un dia i mig hàbils, vam pujar al Cerro San Bernardo, vam fer una passejada pel centre i vam visitar el Museo de Arqueologia de Alta Montaña.

 

 

 

 

Al Cerro de San Bernardo s’hi pot pujar en telefèric, o bé caminant. Com el telefèric no ens donava massa bon rotllo, vam escollir les escales, concretament 1097 esglaons (sí, som uns frikis i els vam comptar!). Des de dalt, es veu tota la ciutat.

 

 

 

 

 

La visita al museu val molt la pena. Allà s’hi explica com es van fer les troballes de restes incas al Volcán Llullaillaco, on es feien cerimònies del calendari ritual inca. Era un lloc d’ofrenes als déus, on s’entregava el millor per tal de tenir millors collites, evitar plagues… En una de les excavacions es van trobar els Niños del Llullaillaco, 3 infants de 6,7 i 15 anys envoltats d’objectes d’or, plata, tèxtils, etc. Els seus cossos es van trobar a 6700 metres, intactes gràcies a les baixes temperatures de la muntanya. El museu els exposa d’un en un, en una càmera a 20 sota zero, per tal d’assegurar la seva conservació. Nosaltres vam poder veure la Niña del Rayo, i no us podeu arribar a imaginar la impressió que fa veure un cos de fa més de 500 anys.

Sortint de Salta, volíem visitar els pobles de la Quebrada de Humahuaca, a la província de Jujuy. La Quebrada és un pas estret entre muntanyes, format pel Río Grande. Primera parada: Tilcara.

Tot i que ens ha agradat molt Tilcara, i ens hem sentit molt a gust al Albahaca Hostel, només ens hi hem quedat 2 dies, perquè ja portem un retard considerable en el nostre timing de viatge. En aquest poble hi ha dues excursions obligades: la Garganta del Diablo i les Ruines de Pucará. Totes dues les vam fer en un dia, i acompanyats de la Bea, una alemanya de 20 anyets adorable, que fa un any va decidir sortir a fer un volt per Sudamèrica.

 

 

 

 

L’excursió a la Garganta del Diablo i la cascada la vam fer al matí, van ser unes 4 hores anar i tornar, i el camí ens va agradar molt. Per la tarda vam anar al Pucará (era dilluns i ens vam estalviar els 30 pesos de l’entrada), i no ens va agradar gaire. Està tot tan reconstruït, que ens va semblar de mentida. L’única part bona són les vistes dels voltants de Tilcara.

 

 

 

 

 

En aquesta zona, igual que a Cafayate i a les ruïnes de Quilmes, hi ha un fotimer de “cardones”, cactus para los amigos 😉 Que per cert, no sabem si vosaltres ho sabeu, però tenen fusta a dins!!