Mendoza: Paula i Nacho

Mendoza: Paula i Nacho

Seguim amb les nostres experiències couchsurferes. Trobar host a Mendoza ens ha resultat difícil, vam enviar fins a 7 sol·licituds i fins el darrer moment no teníem lloc on dormir: alguns ja tenien altres surfers, altres senzillament no van contestar mai. Quan ja havíem trobat un hostel on dormir ens va escriure la Paula convidant-nos a casa se va.

DSCN3211La Paula viu amb el seu germà Nacho. Tots dos són estudiants, ell de Psicologia i ella està acabant Medicina. Viuen en un pis cèntric on tenen una habitació per convidats. Hi ha un llit individual al que li afegeixen un matalàs a terra si allotgen a dos surfers. No és el típic pis d’estudiants perquè és propietat de la família. Això fa que tingui dos patis, dos banys i espai suficient per acomodar viatgers i per Michelle i Honguito (els seus gats).

No hem passat molts dies amb ells però ens han tractat molt bé. Només arribar ens van portar a conèixer la ciutat fent una passejada pel centre i pujant al Cerro de la Glòria. A la nit ens van convidar a un asado amb els amics de la Paula. Aquesta és una de les coses que més ens agrada de Couchsurfing, participar de la vida social de les persones que ens allotgen. No té res a veure menjar un asado a un restaurant que, com diuen ells, fer una juntada con los amigos. La gràcia del asado no només és menjar la carn, sinó tot el procés de preparació i la sobretaula sense fi.

DSCN3210

Com ja us hem explicat vam enviar fins a 7 sol·licituds. Abans de venir a casa de la Paula i el Nacho ens havíem compromès amb un noi que no ens podia rebre el primer dia però sí els següents. Així que després de la primera nit a Mendoza vam agafar els trastos i vam anar a casa d’en Juan.

No ens volem esplaiar però cal fer algun comentari al respecte. No hem estat mai a una casa tan porca. Com dirien a l’APM: Perdoneu, però algú ho havia de dir!! Només hi vam dormir una nit i el dia següent vam fugir com a rates (mai millor dit :)). Evidentment no farem cap post al respecte i per no ferir la sensibilitat de ningú, us estalviarem les fotos (que les tenim!).

Gracias Paula y Nacho, fue un gran error marcharnos de vuestro departamento ;) un fuerte abrazo.