Se’ns acaba Argentina

Això s’ha acabat, companys! Després de gairebé 2 mesos, deixem Argentina, on hem passat dues setmanes més del previst. Però és que aquest país s’ho val!

DSCN3812En els darrers dies hem passat per Humahuaca, Iruya i Purmamarca. A Humahuaca només hi vam estar de pas, camí d’Iruya, i en tres hores vam tenir temps de fer un volt i arribar fins el mirador Piedra Blanca, per veure les vistes d’aquest petit poble i els voltants. Humahuaca està massa enfocat al turisme, i és ple de paradetes d‘artesania de tot tipus. També es pot anar a veure el Cerro de los 14 colores, però nosaltres no teníem temps, i ens han dit que el Cerro de los 7 colores de Purmamarca val més la pena.

Per arribar a Iruya, cal agafar un autobús força cutre, sense aire condicionat i que porta les maletes lligades amb cordes al sostre. En tres hores i passant per un pas de muntanya a 4000 metres i una carretera estreta, plena de corbes i amb uns precipicis de cagar-se, arribes a Iruya donant gràcies a Deu i al conductor per estar viu. Al bus hi anàvem turistes i gent local. Aquí volem comentar que la fisonomia de la gent del nord és totalment diferent a la resta del país, i molt més semblant als seus veïns bolivians.

DSCN3817DSCN3813

 

 

 

 

 

A Iruya, o te’n parlen, o no hi véns. Està al cul del món! A nosaltres ens ho van recomanar la Mariona i el Xavi abans de sortir, i el nostre amic Joel a El Chaltén. I des d’aquí els volem donar les gràcies a tots tres, perquè ha estat un gran encert! El poble està a 2800 m a la vora del riu Iruya i envoltat de muntanyes per tot arreu. És un poble molt petit, amb pràcticament res a banda de l’església, petites botigues de queviures (de 2x2m) i algun que altre comedor.

DSCN3818DSCN3865

 

 

 

 

 

Seguint amb els consells, el primer dia vam pujar al Mirador de los Cóndores. S’ha de creuar el riu pel pont, travessar el barri La Banda, i anar pujant per una forta pendent, per un camí de burro, fins a arribar al mirador. A 3000 metres, ja comencem a notar que costa una mica més respirar, sobretot en pujada. Un cop allà, pots estar-t’hi hores mirant com els còndors planegen per davant teu. Increïble!!

DSCN3850DSCN3859DSCN3864

 

 

 

 

El segon dia vam fer l’excursió a San Isidro, un mini-poblet a uns 8 km d’Iruya. Aquí hem de dir que el que val la pena és el camí, i no pas el poble. Per arribar-hi es va seguint primer el riu Iruya i després el riu San Isidro.

DSCN3891DSCN3899DSCN3905

 

 

 

 

Com a tota Argentina, Iruya també està plena de gossos sense-sostre pel carrer. I en aquesta excursió n’hi va haver un que ens va seguir tot el camí d’anada i tornada a San Isidro, i al qual vam batejar amb el nom de Fidel, perquè ens anàvem creuant amb altres persones i sempre ens seguia a nosaltres.

DSCN3923DSCN3925

 

 

 

 

 

La darrera parada abans de sortir de l’Argentina ha estat obligada, perquè a Purmamarca hem d’agafar el bus que ens portarà a San Pedro de Atacama (Xile). Purmamarca és un poble molt turístic al començament de la Quebrada de Huamahuaca, on la gent ve a veure el Cerro de los Siete Colores. Nosaltres hem tingut un dia molt gris i no hem vist gaire colors, però el que si que ha valgut la pena ha estat la passejada (no arriba a una hora) de Los Colorados al voltant del cerro.

DSCN3947DSCN3976

 

 

 

 

 

DSCN3995DSCN4002

 

 

 

 

 

Han estat 57 dies a Argentina i ens ha encantat el país. Marxem amb un sentiment contradictori, amb ganes de conèixer altres països i amb una mica de pena per deixar aquest, que ens ha tractat tan bé.

Chau chau Argentina!!