3 dies al Canyó del Colca
Al nordest d’Arequipa es troba el Canyó del Colca, una de les destinacions turístiques més importants del Perú. En algunes zones arriba a tenir una fondària de 4100 metres, el que el converteix en el segon més profund del món. A Arequipa hi ha moltes agències de turisme que ofereixen el mateix tour de 3 dies per recórrer el Colca. Nosaltres, com ja hem explicat a la secció couchsurfing, hem estat allotjats a casa de la Yola, propietària d’un allotjament al mateix canyó en una zona per on no passen les agències turístiques. I va ser ella qui ens va recomanar fer aquesta ruta alternativa i per lliure, tot i que en el punt d’informació turística ens van dir que aquella ruta no era recomanable fer-la sense guia.
Fins el canyó hi ha unes 4-5 hores de cotxe. Se surt d’Arequipa a les 3 de la matinada per poder estar d’hora a Cabanaconde, que és el poble des d’on comencen totes les caminades. Pocs quilòmetres abans d’arribar-hi trobem la Cruz del Cóndor, un mirador per poder gaudir del vol d’aquests animals. Nosaltres vam arribar una mica tard i els còndors deurien estar esmorzant, perquè en poc més de 40 minuts no en vam veure ni un. Això no treu que les vistes des d’aquest punt siguin molt maques.
A la furgoneta que ens va portar fins a Cabanaconde hi anava un canadenc nascut a Lima, en Víctor, que feia la mateixa ruta que nosaltres i que havia contractat un guia particular, en Wilbert. Així que els vam seguir i vam fer tota la ruta plegats. Van ser 4 hores de baixada, amb un desnivell de 1200 metres en poc més de 9 km de caminada.
En aquesta època de l’any acostuma a ploure per les tardes. Només arribar al Llahuar Lodge a les 3 de la tarda, va començar a ploure i no va parar fins la nit. És un allotjament bàsic, amb llits ben còmodes però sense aigua calenta. El que el fa especial és la seva situació, allà on es creuen el Riu Colca i el Riu Huaruro, amb unes vistes espectaculars i amb unes piscines termals al costat del riu, que per la forta pluja, no vam poder gaudir.
El segon dia comença amb dues hores de pujada per la pista que porta fins al poble de Malata. A la mitja hora de començar, ens vam trobar amb uns operaris dient que la carretera estava en obres i que ens havíem de desviar una mica, muntanya amunt.
Després d’un tram una mica més planer, i un cop passat Malata, comença la baixada fins a Sangalle. Aquí vam tornar a trobar obres, i aquest cop no hi havia camí alternatiu, així que les vam passar una mica putes. El problema era que una excavadora havia fet desaparèixer el camí i hi havia 4 operaris treballant amb un peu darrere l’altre, enmig d’un precipici. No podem reproduir la cara que ens va quedar quan ens van dir que passéssim per allà. Només va ser un minut, però molt llarg.
A Sangalle se’l coneix com a Oasis, perquè al fons del canyó, al costat del riu, et trobes amb un grup d’allotjaments amb tot de vegetació verda, palmeres i piscines. El que es coneix com un oasis, vaja. Després de 4 hores de caminada, el bany a la piscina ens va semblar tot un luxe.
Però el més dur d’aquests 3 dies de trekking estava per arribar. En el sopar al Oasis, gairebé tothom parlava de la pujada de l’endemà. El darrer dia s’ha de vèncer un desnivell de 1100 metres, pujant en zig-zag des del minut 1. Els tours amb guia sortien a les 5 del matí per evitar el sol a la pujada. A nosaltres ens van ficar la por al cos i finalment vam sortir a les 5.30h, enlloc de les 7h com teníem pensat inicialment. Va ser força dur, però podia haver estat pitjor! Encara que sempre quedava l’opció de pagar poc més de 15 € i pujar en mula. Veient alguns trams de pujada, ens va semblar més segur pujar caminant.
Van ser 3,5 hores de pujada, i després uns 15 minuts més fins a Cabanaconde, on ens vam fotre un senyor esmorzar per recuperar forces. Per tornar cap a Arequipa vam agafar un bus local (companyia Milagros!!), que va convertir les 4,5h que vam trigar en venir en furgoneta turística, en 6,5h, perquè anava recollint a tot aquell que es trobava pel camí. El millor que et pot passar després de 3 dies de caminada a la muntanya 😉
Aquest Colca, es de alt risc. Sou tan valents¡ Molts petons.
Valents, valents… no sabem si és valentia, o que no teníem més remei que passar per determinats llocs 😉 molts petons
Jajajaj! Ja veig q no pareu!! Nosaltres vem arribar a koh tao despres d’uns dies a bkk! Ara anirem saltant d’illa en illa fins arribar a un parc nacional i ja anirem planejant sobre la marxa…estic apuntant info q ja us passaré! Un peto
Hola! Us anem seguint pel Facebook i ja hem vist que heu començat amb molt bon peu!! Apunteu, apunteu, que tot això ens serà molt útil d’aquí a uns mesos 😀 Seguiu gaudint i molt bones festes! muaa
Hola nois! Acabem de descobrir el vostres bloc i veiem que esteu fent un gran viatge, no sabeu com ens agradaria estar en la vostra pell ara mateix…increïble els paratges del Cañón del Colca! nosaltres no ho vam visitar en la nostra volta al món, però esperem fer-ho en una altra ocasió!
Salut i viatges!
Hola parella! Quina il·lusió que ens seguiu! Ens ha costat una mica situar-vos, però finalment hem recordat la vostra intervenció sobre Vanuatu al Congrés de bloggers 😉 Llavors us vam escoltar amb enveja, i ara som nosaltres qui està gaudint de la volta al món! Una forta abraçada des de Machu Picchu 🙂
Ostres nois, cada cop em feu mès enveja!
El cañón aquest tè una pinta acollonant, segurament jo no haguès pogut amb les rutes que heu fet i m’hauría abandonat pq em menjesin els cóndors…
Per aixó us admiro tant! De fet, per un moment pensava que estava llegint un Tintín de lo flipant que és on sou.
Bé, m’acomiado parella, siguen on sigueu, que passeu unes bones festes, que segur que aquest any son ben especials!!!
I tant que podries! Quan estàs en un lloc com aquest, treus forces d’on penses que no en tens 😉
Bones festes per tu també, company!