Cusco, capital de l’Imperi Inca

Arribem a Cusco després de 10 hores de viatge en un bus de “luxe” de la companyia Cruz del Sur, que a més ens havia sortit tirat de preu gràcies als bitllets insuperables que pots aconseguir si els compres amb prou dies d’antelació. Allà havíem quedat amb en Jordi i la Montse, uns amics que estan uns mesos viatjant per Sud-Amèrica i amb qui semblava impossible coincidir. Al final només vam compartir un esmorzar abans que agafessin el vol cap a Lima. Vam estar un parell d’hores intercanviant experiències i ens va fer molta il·lusió veure’ls.

A partir d’aquí la cosa es va complicar una mica. Primer va ser la pluja. Després va ser el nostre host de couchsurfing que pretenia que dormíssim en una habitació cochambrosa d’una planta baixa que queia a trossos i que fotia una pudor a humitat que no us ho podeu imaginar, en un matalàs a terra i compartint l’habitació amb dues noies colombianes. Allò semblava una cel·la de presó iraniana!! Així que intentant no ofendre’l, li vam dir que no ens podíem quedar allà. Teníem una segona opció, un altre host propietari d’un hostel. Vam anar cap allà sota la pluja i en veure l’edifici vam optar per la nostra tercera opció, perquè allò no semblava gaire diferent d’on veníem. Diuen que a la tercera va la vençuda, però no. Havíem contactat amb una associació per col·laborar aquestes festes, que té un hostal pels voluntaris però estava ple! Així que després de 2 hores caminant per Cusco amb la motxilla a l’esquena ens vam ficar en el primer hostel amb cara i ulls, encara que fos una mica car.

Després d’això hem de dir que Cusco ens està agradant molt. Té un casc històric molt maco al voltant de la Plaza de Armas amb carrerons estrets i tot de cases amb només un pis d’alçada. L’únic inconvenient d’aquesta plaça és l’assetjament constant que pateixes per part dels “promotors” de les agències de turisme i restaurants. Són mooolt pesats!

 

 

 

 

Com vam veure a Arequipa aquí també van arribar els espanyols i a Cusco també es poden trobar moltes esglésies d’aquella època. Els colonitzadors van fer molt bé la seva feina perquè aquí hem vist esglésies plenes a vessar i amb gent molt jove. Mireu on tenen l’aigua beneïda!

 

 

 

 

Cusco va ser la capital del regne dels Inques, convertint-se en la ciutat més important de Sud-Amèrica. Va ser fundada per Manko Qhapaq on avui es troba el Qorikancha, però el seu esplendor va arribar amb Pachacutec, el nové governant inca, que va reedificar aquest santuari i el va omplir de riqueses. Amb la conquesta dels espanyols i la repartició de terres i edificis de Cusco, el Qorikancha va passar a mans de Juan Pizarro (germà del conqueridor) que va donar l’edifici als dominics, convertint-se en el Convent de Santo Domingo. Vist des del carrer es poden apreciar tres tipus de construcció: pre-inca, inca i colonial.

 

 

 

 

Si Cusco era la ciutat inca més important, el Qorikancha era el centre neuràlgic de tot l’imperi, dividit en 4 suyus (zones). Al voltant de la ciutat, hi havia 328 temples, santuaris i llocs sagrats (rius, roques, coves, fonts…), anomenats wakas, alineats amb el Qorikancha en més de 40 direccions. Aquest quadre de Miguel Aráoz Cartagena n’és una representació moderna.

Les ruïnes inques de la zona de Cusco es poden dividir en tres grans blocs: el Machu Picchu (que es mereix un post exclusiu), les del Valle Sagrado (Pisaq, Ollantaytambo, Moray…) i les que hi ha a la vora de la ciutat. Aquestes es poden visitar caminant des de Cusco, seguint el Camino Inca, i són 4: Saqsaywaman, Q’enqo, Puka Pukara i Tambomachay. El primer i més gran, no se sap del cert, però es creu que era una fortalesa cerimonial. Va ser construïda entre els segles XV i XVI, i es troba a dos kilòmetres de la ciutat.

 

 

 

 

Q’enqo era un centre de cerimònies rituals, amb un amfiteatre exterior i una sala de sacrificis en unes galeries subterrànies. Fins aquí hi vam arribar a peu, però per seguir fins el Puka Pucara encara faltaven 4km de pujada i vam agafar una combi, d’aquelles que hi ha 12 seients i hi acaben viatjant 26 persones a dins. El Puka Pukara, que vol dir fortalesa vermella en quechua, era un centre de control de pas de persones entre Cusco i Machu Picchu. I per últim, Tambomachay, un lloc amb fonts, cascades i canals, que segons es creu, es va utilitzar com a spa per a l’elit inca.

 

 

 

 

A Cusco ens hi estarem dues setmanes en total. Des que vam sortir, és el lloc on hi estarem més dies. Però és que aquí hi ha moltes coses a fer: visitar la ciutat, el Valle Sagrado, el Machu Picchu, i a més hem contactat amb els responsables d’un projecte social, amb els qual col·laborarem aquests dies de Nadal. Tot i que d’Aldea Yanapay, ja us en parlarem més endavant!