Quito: Carla i Cami

Buscant host a Quito vam topar amb el perfil de la Carla i encara que no tenia cap referència, ens va fer molt bona impressió. La Carla té una nena de 10 anys i les nostres experiències anteriors amb famílies havien estat molt bones. Així que trencant la nostra norma de no anar a casa de ningú sense foto al perfil i sense cap referència, vam acceptar el seu oferiment.

La Carla està separada i viu amb la seva filla Cami en un pis al costat dels seus pares (a la mateixa finca), en un barri del sud de Quito. Ens va deixar la seva habitació i ella va anar a dormir a l’habitació de la Cami, totes dues en el mateix llit.

En principi havíem d’estar-hi només dos dies, perquè s’havia compromès a allotjar una parella d’argentins a partir del tercer dia. Però el fet que l’altre host que teníem a Quito per la resta de dies ens deixés tirats, va fer que la Carla s’oferís a allotjar-nos uns dies més, deixant-nos l’habitació de la nena i anant-se’n elles dues a casa dels avis.

El més divertit és que a casa dels seus pares ja hi havia una altra parella (australià i russa) fent que tot plegat semblés més aviat un hostel que no pas una família amb convidats. Després de passar gairebé una setmana amb ells, no sabem qui ha gaudit més de l’experiència, si la Carla o els seus pares, que estaven encantats de tenir gent a casa i conversar amb persones tan diferents.

Nosaltres per la nostra part, per donar les gràcies per tanta hospitalitat, ens vam veure “obligats” a fer truita de patates i escalivada per sopar un parell de nits. La segona va ser tot un repte, ja que entre surfers, pares, germanes i nosaltres, érem 10 a taula.

Ha estat una llàstima que entre la feina, la nena i el karate només haguem pogut estar amb la Carla a l’hora de sopar. Però n’hem tingut prou per adonar-nos que és una noia encantadora, super atenta i dolça; en definitiva, una host immillorable.

Tot i que l’Alex i l’Olga van arribar abans que l’Agustin i la Ludmila (els argentins), el fet que els primers estiguessin allotjats a casa dels pares i que l’Alex patís una gastroenteritis de cavall que el va deixar al llit dos dies, va fer que ens relacionéssim menys amb ells. Amb els argentins només vam coincidir un dia i mig, però hi va haver molt més feeling.

La nostra impressió ha estat que la Norma i en Ruper han gaudit molt més dels surfers que la pròpia Carla, ja que el fet d’estar tots dos tot el dia a casa, feia que compartissin més estones amb nosaltres. Ha estat un plaer conèixer aquesta família i compartir converses amb ells, des de gustos musicals fins el referèndum per a la independència.

GRACIAS FAMILIA!!