Les plantacions de te de Cameron Highlands

Des de Melaka teníem pensat continuar la nostra ruta per Malàisia acompanyats d’en Víctor i en Pedro, i entre tots quatre havíem pensat creuar a l’altre costat de la península, agafar un ferri i passar tres dies a l’illa de Tioman. Però les coses no surten sempre com un vol. I a dos dies d’anar cap allà, vam comprovar per internet que no hi havia ferris de tornada de l’illa el dia que volíem. De fet, no hi havia ferris de tornada pels propers 3 dies, així que podíem anar-hi (ja havíem reservat allotjament), però no tornar-ne. Finalment vam decidir cancel·lar la reserva d’hotel, deixar Tioman per la propera vegada i anar tirant cap el nord.

Així, vam agafar un bus de tornada a Kuala Lumpur, i des d’allà, un altre que ens portés fins a Cameron Highlands, una zona de turons situada entre els 1000 i els 2000 metres sobre el nivell del mar, coneguda principalment per les seves plantacions de te.

Cameron Highlands és una zona de més de 700 km quadrats, i hi ha diversos llocs on et pots allotjar. Nosaltres vam escollir el poble Tanah Rata, perquè des d’aquí es poden començar diverses caminades. Però el primer dia vam tenir una baixa en aquest nou equip viatger: no sabem què va ser, però alguna cosa no va caure bé a l’estómac de la Mònica, i va estar dos dies amb unes cagarrines i un mal de panxa considerables. Resultat: llit i arròs blanc.

Mentrestant, el Pedro, el Víctor i el César se’n van anar a fer una excursió. La idea inicial era fer un dels camins que hi ha al voltant de Tanah Rata, i que estan numerats de l’1 al 14. Però va resultar que el que van escollir (número 4) va ser un bluf. Així que la segona opció va ser anar fins el mirador de les plantacions de te de l’empresa Boh. A aquest lloc s’hi arriba des del següent poble, Brinchang, així que van fer autoestop. La família que els va agafar anava  a un mirador de més amunt, Gunung Brinchang, a 2000 metres d’alçada. I com el transport era de franc, com més amunt, millor.

Mentre pujaven fins el mirador, el cel es va anar tapant, i les esperades vistes no van ser per tant. Ja que estaven allà, van apropar-se a les passarel·les de fusta del Mossy Forest, que estava ple de turistes que havien pagat un tour per arribar fins allà. Van fer els primers metres del recorregut, tot just per veure una flor molt curiosa que s’alimenta d’insectes, la monkey pitcher. Després va anar tirant cap avall, per tal de veure les plantacions de te. El que més crida l’atenció d’aquestes plantacions i que les diferencia d’altres a l’Índia, Sri Lanka o la Xina és que aquestes van seguint les ondulacions dels turons, creant unes vistes molt maques.

Aquesta zona del país és bastant plujosa, i més en aquesta època. Encara que al matí s’aguanti el temps, a la tarda tens moltes possibilitats d’acabar xop. Preveient això, van tornar a fer dit, i aquest cop els va agafar un noi amb una pick-up, que anava sentint l’Alcorà per la ràdio.

El matí següent, amb la Mònica una mica recuperada, vam decidir fer un altre dels trails propers a Tanah Rata. La intenció inicial era fer el número 1, que des de Brinchang, puja fins el mirador on els nois havien anat el dia anterior. Però es tracta d’una pujada considerable, i la Mònica no estava prou recuperada per fer aquell esforç. Així doncs, ens vam decidir pel camí número 9A.

Van ser gairebé dues hores pel mig d’una mena de selva, amb força vegetació i amb alguns trams una mica complicats, perquè hi havia arbres de troncs gruixuts creuats en el camí i alguna zona una mica fangosa. Pel camí vam poder veure alguns fongs, i quan ja vam sortir de la selva, també alguna que altra flor tropical de color llampant.

I com la Mònica encara no havia vist ni una sola fulla de te, vam decidir apropar-nos a una plantació que l’empresa Boh té a uns quants quilòmetres d’allà on érem. Volíem anar caminant, però vam tornar a provar d’aixecar el polze, sent conscients que aquesta vegada, sent quatre, seria més complicat. Però de seguida es va aturar un home que ens va deixar a la porta d’entrada de la plantació, i només vam haver de caminar els 2 km de pujada fins la fàbrica.

Ha estat una llàstima no poder gaudir d’aquest paisatge tan maco amb sol, però tot i això ens ha agradat molt, i recomanem venir fins aquí si esteu a Malàisia. Propera parada: Penang.