Massa dies a Kuala Lumpur

Massa dies a Kuala Lumpur

Mirant pel pressupost vam agafar el vol de Xina a Malàisia que arribava a Kuala Lumpur a la una de la matinada i ens va tocar passar la nit a l’aeroport. Per entrar a Malàisia no es necessita visat, així que un cop passat el control de passaports i recollides les motxilles, vam anar a veure si trobàvem un lloc on caure morts. El primer intent als sofàs del Burguer King va ser fallit, ja que estaven tots ocupats. Després ens van fer fora d’un raconet amb moqueta i endoll per carregar el mòbil on ens havíem instal·lat. Finalment vam estirar-nos a l’edifici de sortides, on estava ple de gent com nosaltres dormint a terra. Vacances 5 estrelles!!

Kuala Lumpur és una ciutat que es va fundar al 1857 en un tros de terra entre el riu Gombak i el riu Klang. I és precisament la seva situació la que va donar nom a la ciutat. Kuala Lumpur en malai significa literalment “confluència fangosa”. És una ciutat mida Barcelona, amb uns 2 milions d’habitants -7 a l’àrea metropolitana- i amb un sistema de transport que ens ha encantat. És molt fàcil i bastant econòmic moure’s per la ciutat en bus, metro, tren lleuger o mono-rail.

DSCN9608DSCN9647

Així el primer dia vam anar des de casa l’Emilia fins a la Masjid Jamek, una de les mesquites més antigues de Kuala Lumpur, construïda a principis del segle XX. Allà a més d’haver-nos de cobrir les cames el César i tota ella la Mònica, vam patir un intent de conversió a l’Islam. La mesquita en 5 minuts la teníem vista (només es pot veure per fora) i quan ja estàvem a punt de sortir un senyor molt simpàtic ens va convidar a entrar a una exposició sobre l’Islam. Al principi ens va fer gràcia i tot, però després de 20 minuts taladrant-nos sobre els avantatges de ser musulmà, vam haver de parar-li els peus molt educadament i fer-li entendre que amb nosaltres no tenia gaire futur.

A l’altra banda del riu es troba la plaça Merdeka, literalment plaça de la independència. Aquí és on el 31 d’agost del 1957 es va hissar per primer cop la bandera de Malàisia com a país independent. La plaça no és més que un gran rectangle de gespa on es troba el pal de la bandera, però al seu voltant es troben diversos edificis històrics com el Palau del Sultà Abdul Samad (que ara s’utilitza com a Ministeri de Cultura), el Museu Nacional del Tèxtil, el Teatre de la Ciutat, el Royal Selangor Club o la Catedral de St. Maria.

DSCN9616DSCN9622DSCN9613DSCN9627

Un altre mitjà de transport molt interessant i que ens va recomanar l’Emilia va ser el GoKL City Bus. A fi i efecte de descongestionar el trànsit del centre de Kuala Lumpur, l’ajuntament posa a disposició dels seus ciutadans (altres ajuntaments podrien prendre nota) quatre línies de busos gratuïts i que passen amb molta freqüència i que nosaltres vam fer servir per apropar-nos fins al que segurament és l’edifici de la ciutat més conegut arreu del món.

Entre el 1998 i el 2004, les Torres Petronas, amb els seus 88 pisos i 452 metres d’alçada, van ser l’edifici més alt del món. Avui dia els queda el premi de consolació de ser les torres bessones més altes del món (l’edifici més alt és la torre Burj Khalifa, a Dubai). Algunes de les curiositats sobre aquest edifici són que té 32.000 finestres, 78 ascensors o un passadís que connecta les dues torres a l’alçada dels pisos 41 i 42. És pot pujar fins el pis 86, on hi ha un mirador, això sí, pagant 21€. I ja sabeu que a nosaltres ens agraden molt més les fotos des de baix…

DSCN9712DSCN9687

També és molt recomanable apropar-se fins les Petronas de nit. A banda de veure-les il·luminades, a la part de darrera de les torres, al Parc KLCC, quan es fa de nit hi ha un petit espectacle de llums i so a les fonts.

DSCN9847DSCN9822DSCN9838DSCN9831DSCN9835DSCN9805

Una altra visita que es pot fer de nit és anar a algun dels mercats nocturns que hi ha a diversos punts de Kuala Lumpur. Pràcticament cada dia de la setmana n’hi ha un a un lloc diferent de la ciutat. L’Emilia ens va dir que a prop de casa seva se’n feia un els dimarts i vam anar a treure el cap per allà. No ens va semblar res de l’altre món: roba, rellotges i paradetes de menjar (molta fritanga!) bàsicament. Vam fer un volt, no vam trobar res que ens vingués de gust per sopar i ens en vam tornar cap a casa.

DSCN9755DSCN9756DSCN9749DSCN9733

Pel que fa a la població de Kuala Lumpur hi ha 3 grans grups ètnics. Segons el cens del 2010, un 46% de la població és malaia, un 43% d’origen xinés i un 10% hindú. I com és normal en ciutats on hi ha una gran comunitat amb cultura i religió diferents, tenen els seus propis barris i llocs de culte.

Pel que fa als hindús, a KL es troba un dels santuaris més grans fora de l’Índia. Batu Caves és un turó uns 13 km al nord de la ciutat on hi ha unes coves i un santuari dedicat al Déu Murugan. A l’entrada de les coves hi ha una estàtua durada enorme d’aquest Déu de 43 metres d’alçada, i dins la cova, hi ha diverses estàtues amb representacions de diferents deïtats hindús.

DSCN9917DSCN9893DSCN9896DSCN9866

Tot el recinte és ple de micos salvatges, que a nosaltres no ens van fer cap mena de gràcia. Estan acostumats a que els turistes els donin menjar, i s’han tornat molt agressius, i no dubten en increpar o fins i tot mossegar a qui se’ls apropi massa. Entre els micos i que el lloc està una mica deixat i brut, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Un cop l’any, a Batu Caves s’hi celebra un festival típic dels hindús tàmils, el Thaipusam. Es tracta d’una peregrinació des del temple Sri Mahamariamman, que es troba al centre de la ciutat. El més espectacular d’aquesta processó és que alguns devots porten una mena de contenidors de llet com a ofrena pel Déu, i els porten penjats de la pell amb uns ganxos de metall.

DSCN9923DSCN9926DSCN9915DSCN9938

Un cop vam tornar a la ciutat, vam anar a veure aquest temple hindú del què us parlàvem, Sri Mahamariamman, que curiosament es trobar a Chinatown. Fundat al 1873, és el temple hindú més antic de la ciutat. Per entrar-hi t’has de descalçar i nosaltres vam visitar-lo quan tenia lloc l’Abishegam, i vam veure com anaven tirant aigua per sobre de les imatges de les deïtats al fons del hall principal, mentre dos homes tocaven un tambor i una mena de trompeta durant la cerimònia.

En el mateix carrer, una mica més enllà, hi ha el temple Guandi, dedicat al Déu taoista de la guerra. És un lloc molt tranquil i agradable, on vam passar una bona estona esperant que deixés de ploure, i veient entrar i sortir diversos xinesos, fent els seus precs i ofrenes.

DSCN9984DSCN9987DSCN9951DSCN9963

I ja que érem a Chinatown, no podíem marxar sense fer una passejada per Jalan Petaling, el carrer principal d’aquest barri, on hi ha centenars de botigues i paradetes, principalment de roba i pensada bàsicament pels turistes. La Mònica es va firar, i es va comprar uns pantalons molt còmodes i molt econòmics, que ja veurem el que duren. 😉

DSCN9776DSCN9779

A Kuala Lumpur hi hem passat massa dies, almenys a nosaltres se’ns ha fet una mica llarg. És una ciutat molt còmoda, però potser amb un parell de dies n’haguéssim tingut prou. De totes maneres ens ha anat bé estar a casa de l’Emília (de couchsurfing) per no anar tan atabalats, fer una rentadora i fer un cop d’ull a la ruta pels propers mesos.